Una capital és a un país el que el cervell és al cos humà. Les
capitals són el centre, el resum i el símbol de la vida d’un país. Barcelona ha de donar energia i ambicions
als catalans; no pas tallar-los les ales. Barcelona és la garantia que
Catalunya pugui pensar en gran.
La capital de la República Catalana ha de ser la Gran Barcelona.
Una Gran Barcelona que distribueix les estructures de capital d’Estat en tot el
seu territori i que continua estimulant
una Barcelona Ciutat emprenedora, pionera, puntera, generadora d’idees i de
coneixement. Barcelona serà una capital d’estat diferent, capaç de
modular-se entre el tremp que històricament ha tingut i el seny que comporta la
capitalitat.
Si els catalans i les catalanes decidim el 9 de novembre que volem
una Catalunya Estat, Barcelona haurà
d’esdevenir la capital d’un Estat nou, i s’hauran de replantejar moltes
coses a la ciutat. És necessari que
tinguem clar quin és el full de ruta de la ciutat, que estiguem preparats per
respondre a la voluntat de la ciutadania.
Al darrer Consell PLaneri de l'Ajuntament de Barcelona en Jordi Portabella va aconseguir el compromís de l'Alcalde per crear un consell format per representants
civils i polítics, un consell de suport al govern municipal, per assessorar-nos sobre aquest full de ruta
per que Barcelona esdevingui una Capital d’Estat a l’alçada del que ens
mereixem, a l’alçada del que s’espera de la nostra ciutat.
En un any particularment important en el que la ciutat ha de
plantejar solucions en relació al moment sòcio-econòmic que vivim, en què cal
redefinir el paper dins del procés de transició nacional i en què ha de
preparar el seu proper status quo com a capital d’estat, Barcelona no pot faltar a la cita, i hi hem d’arribar el més ben
preparat possible.
El Consell Assessor per a la
construcció de la Capital d’Estat, ens hauria d’ajudar a planificar aquesta
transformació econòmica, urbanística i social.
Els darrers 2 anys aquest Consell
Plenari s’ha posicionat obertament a favor del procés nacional que estem
vivint, a instàncies del grup municipal presidit per Jordi Portabella:
A l’octubre de 2012 vam aprovar una
proposició per impulsar el màxim consens
possible per tal de portar a terme els procés de decisió lliure i democràtica
del nostre futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, els
desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i
la llengua pròpies i el full de ruta consegüent.
El gener de 2013 vam aprovar una
proposició d’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la Declaració
de Sobirania i el dret a decidir del poble de
Catalunya, proclamada pel Parlament de Catalunya.
El
juliol de 2013 vam aprovar una
proposició d’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Pacte
Nacional pel Dret a Decidir.
A l’octubre
de 2013 es va atendre un prec del nostre grup per tal que s’elabori una campanya internacional per reforçar la
identificació de Barcelona com a Capital de Catalunya.
El desembre
de 2013 vam aprovar
una proposició de suport a la celebració el dia 9 de novembre del 2014 del
Referèndum que
consultarà, en els termes acordats i amb la pregunta majoritàriament pactada,
al poble de Catalunya.
El març de
2014 vam aprovar una
proposició per
formalitzar el compromís de l’Ajuntament
de Barcelona amb la Hisenda Catalana.
Ens trobem en una paradoxa que cal reconduir: un país amb el rumb clar, fixat, però ofegat econòmicament per l’estat, i una capital solvent que no
sap cap a on va. Cal posar la ciutat al servei del país.
Estem vivint uns moments decisius per a la història del nostre
país; els darrers mesos el Parlament de
Catalunya ha marcat el rumb de la nostra nació, hi ha hagut un acord molt
majoritari per la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de
Catalunya el 9 de novembre de 2014, i la seva capital, Barcelona, hi ha de tenir un paper protagonista, ha d’exercir lideratge.
La crisi és
l’oportunitat i la independència el procés per tal que Barcelona torni a ser
pionera, lideri el país i prengui la rellevància internacional que li pertoca.
No podem pretendre que les coses canviïn si sempre fem el mateix,
de la mateix manera que no podem pretendre resoldre problemes pensant de la
mateixa manera que quan els hem creat. No
superarem la crisi amb velles maneres de fer política. La vertadera crisi és la crisi de la incompetència.
L’inconvenient de les persones, de les
ciutats, dels països... és la mandra per trobar les sortides i les solucions. A
nosaltres no ens fa cap mandra, ans al contrari, volem arremangar-nos per
treballar de valent per acabar d’una vegada per totes amb l’única crisi
amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la. Hi ha una força motriu més poderosa
que el vapor, la electricitat i l’energia atòmica: la fermesa d’un poble que
defensa la seva identitat.
«La crisi és una oportunitat perquè porta progrés; la creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de
l’obscuritat. És en la crisi que sorgeix la inventiva, els descobriments i les
grans estratègies. Qui supera la crisi
se supera a ell mateix sense quedar superat»
Albert Einstein
Barcelona sempre ha avançat, a emergit de les crisis a redós de
grans projectes, com van ser les Exposicions Universals (del 1888 i del 1929) i
els Jocs Olímpics del 1992. Ara tenim
davant nostre la mare de tots els projectes: construir la capital d’un nou país.
Així doncs, estem vivint EL
moment que molts hem somniat durant molts anys, i tots i cadascun de nosaltres,
els representants legítims de la ciutadania, hem de decidir com volem viure
aquest moment, un moment important i decisiu a les nostres vides i per
l’esdevenir de la nostra ciutat i del nostre país. El podem viure des de la barrera, veient-lo passar, o el podem viure en
primera persona, com a protagonistes.
Estem davant una cruïlla, en una
situació de cara o creu; la ciutadania ens demana que actuem amb responsabilitat
i amb generositat,
lluny dels apriorismes, de les estratègies partidistes o de projecció personal. Els independentistes de l'Ajuntament de Barcelona estem
aquí per arremangar-nos, per treballar per la ciutadania, al servei del país.
Estem disposats a remar conjuntament, sense partidismes, sense tacticismes...
estem disposats a treballar de forma responsable i generosa amb tots els qui
vulguin posar rumb a la construcció de
la capital d’un país lliure.
Estem en una cruïlla important per al nostre esdevenidor:
Barcelona ha de decidir si es vol limitar a gestionar la quotidianitat, en unes circumstàncies de precarietat
(econòmica, laboral i nacional) o bé vol
liderar un model d’èxit econòmic i social, un model just socialment i
lliure nacionalment, que situï a Barcelona
com a Capital pionera, Capital d’un motor econòmic europeu de primer ordre, com
ha estat, és i serà Catalunya.
