PREC A LA CUP

Estimades amigues de la CUP,

Avui, segon dia del debat d'investidura, colia fer-vos uns precs, unes preguntes, unes reflexions, des de la meva humil tribuna republicana.

Abans de les eleccions del 27S, quan les enquestes pronosticaven un equilibri de forces lleugerament més favorable a Junts pel Sí i lleugerament menys favorable a la CUP, dèieu estar disposats a abstenir-vos a la investidura per fer possible que Artur Mas fos President de la Generalitat. Ara, que la vostra abstenció no és suficient, i que caldrien dos vots favorables (i 6 abstencions) dieu que no facilitareu l'elecció d'Artur Mas. Jo em pregunto, el "gripau" que estaveu disposats a empassar-vos abans de les eleccions no era el de facilitar l'elecció de Mas? Així doncs, perquè no ho feu fent 8 abstencions i 2 vots a favor? Si estàveu disposats a abstenir-vos, què ha canviat ara?

Jo, que no puc ser titllat de proconvergent, i menys de proMas, només veig aventatges en fer Mas president:

1) Internacionalment Artur Mas és una figura reconeguda com a promotor del procés. Hem de donar explicacions a fora de com fem el procés i no de perquè canviem de capità del timó! Us imagineu que els Escocesos haguéssin guanyat el referèndum i la seva primera decisió fos fer dimitir n'Alex Salmond? No ho haguera entès ningú. 

2) Mas és el president que no vol el govern de l'estat espanyol, el que no vol C's, ni PSOE, ni PP. Tampoc el vol l'establishment, que el tracta de traidor. Així doncs, és un acte evident de desobediència i de revolució fer-lo president.

3) Les eleccions del 27S eren un plebiscit, no unes eleccions per fer un nou govern. Si no haguéssim volgut validar el procés, Mas continuaria essent el president 2 anys més. 

4) Si voleu intervenir de veres en el procés, abandoneu la posició còmoda de veure-les venir des de la barrera, i entreu a governar. Proposeu fer un govern de concentració independentista. 


La situació és excepcional, i mereix mesures excepcionals, fins i tot, votar Mas president.

La majoria silenciosa

Després de l'èxit rotund i històric de l'ANC per l'organització de la cadena humana per la independència, la VIA CATALANA, el Ministre de l'Interior del govern de l'estat espanyol, Jorge Fernández Díaz (germà de l'etern alcaldable del PP a Barcelona) posava de relleu que la majoria de la ciutadania catalana restava silenciosa, sense sortir de casa per la Diada.

No acabo d'atinar si el ministre ho deia pels més de 6.999.900 catalans i catalanes que no van sortir de casa per anar als actes organitzats pel PP o si ho deia pels 5.400.000 catalans que no van participar activament en la Via Catalana (caldria afegir-hi els catalans i catalanes que van organitzar cadenes arreu del món). El que és cert és que la majoria de ciutadans, per les raons que sigui, no van participar ni en els actes organitzats per partits espanyolistes ni en la cadena humana organitzada des de les entitats.

Així doncs, el ministre de l'interior de l'estat espanyol i jo coincidim en una part del diagnòstic: hi ha un gruix important de catalans i catalanes que no acabem d'atinar a saber què pensen. Malauradament no coincidim en la solució; jo crec que per saber què pensen al respecte de les relacions entre Catalunya i Espanya el més fàcil és preguntar-los-ho. El Ministre creu que és millor no preguntar-ho, perquè ell ja ho endevina.

En democràcia, al meu entendre (no segons l'entendre del govern espanyol), si un govern vol saber el parer de la ciutadania, simplement es fa una pregunta. És així de senzill. Si volem saber què en pensen els catalans i catalanes (hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin) al respecte de la proposta d'independència, preguntem-los-ho! De què té por al govern espanyol? Té por de la democràcia? Si estan tant segurs que la majoria silenciosa és partidària de romandre sota la custòdia espanyola, perquè volen impedir que s'expressin?

Que més d'un milió i mig de ciutadans i ciutadanes s'organitzin per expressar de forma cívica, pacífica i democràtica la seva voluntat de fer un nou país, no és una quimera com deia algú, sinó que és motiu de reflexió per part del govern de Catalunya.

Cal que la majoria parlamentària que ja hi ha a favor del Dret a Decidir posi fil a l'agulla per convocar un referèndum el més aviat possible, l'any 2014. Cal que el govern de la Generalitat de Catalunya acceleri el procés de construcció d'estructures d'estat, com pot ser la Hisenda Catalana. Cal que s'intensifiqui la internacionalització del procés que hem iniciat. Cal estar preparats per gestionar el dia després del referèndum perquè, em sap greu senyor ministre, estic plenament convençut que el SÍ guanyarà àmpliament el NO.

El cinisme polític del PP

Fa pocs dies apareixia al diari ARA un article posant de manifest l’incompliment de l’Estat espanyol amb Catalunya pel que fa a les inversions en els trens de rodalies.

El febrer de 2009 el Consell de Ministres va aprovar el Pla d’infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, amb una inversió prevista de 4.000M€; 1000M€ menys del que els experts assenyalaven com a necessari. Aquesta inversió havia de donar cobertura a 80.000 habitants més, augmentar un 60% l’oferta comercial, reduir els temps dels viatges en un 20%, i pràcticament fer desaparèixer els retards (el 99% dels trens tindrien retards inferiors als 3 minuts).
3 anys després, 3.250M€ dels 4000 milions previstos i aprovats pel consell de ministres, no han estat ni licitats, ni adjudicats, i tan sols s’han executat un 6,9% de les reformes previstes.Mentre a Madrid s’han construït més de 80 Km de noves línies, a Barcelona no se n’ha fet cap. Malgrat que els projectes constructius dels nous accessos als aeroports de Barajas i del Prat van sortir publicades al BOE el mateix dia, el 28 de novembre del 2002, els accessos de Madrid a l’aeroport de Barajas (8,8km de túnel) està en funcionament des de 2011, les obres de connexió de Barcelona amb El Prat encara no han començat.Mentre l’any 2011 l’Estat espanyol tan sols va executar un 35,53% de la inversió pressupostada per Catalunya (va ser la comunitat amb menys tant per cent executat de tot l’Estat), a la comunitat d’Aragó es van executar el 120% de les inversions i a la comunitat de Madrid un 111%.
Aquest 2012, els Pressupostos Generals de l’Estat han reduït la previsió d’inversió a rodalies de Barcelona un 84%, rebaixant la partida fins als 8M€, 200.000€ menys que la partida destinada a la Casa Reial.Malgrat aquests incompliments flagrants amb els catalans i les catalanes, el PP continua practicant el seu cinisme polític exigint coherència i unitat d’acció a les administracions catalanes.Crec que cal dir ben alt i clar que la política del PP des de Madrid anul·la qualsevol avenç social i nacional per a Catalunya i per a Barcelona; sovint el que proposen a Madrid i a Catalunya és diametralment oposat. I poso alguns exemples barcelonins:

1. Pacten una congelació de l’IBI a Barcelona mentre el govern de Mariano Rajoy aprova un increment de l’IBI en un 10% per Reial Decret.
2. Proposen una targeta de transport públic subvencionada i rebutgen les retallades al servei de transport públic mentre des de Madrid redueixen l’aportació de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità en un 30% (passa de 133 a 93M€).
3. Plantegen ajudes per als infants amb necessitats educatives especials, mentre pacten retallades pressupostàries amb el Govern de la Generalitat i, el que és pitjor, neguen un tracte fiscal just per a Catalunya.
4. Proposen reorganitzacions del personal municipal en l’àmbit social o l’increment del nombre de Guàrdies Urbans, mentre des de Madrid fan uns pressupostos generals de l’estat que restringeixen la incorporació de nou personal a les administracions.
5. Defenestren les polítiques de promoció econòmica internacional de Barcelona, pactant una reducció del 28% d’aquesta partida pressupostària, mentre a Madrid fan créixer aquesta partida un 60% respecte el 2011.
6. Exigeixen al govern municipal més ajuts per a entitats del tercer sector, mentre a Madrid retallen en un 56% les polítiques actives d’ocupació, afectant 112 centres especials de treball i unes 2.500 persones amb discapacitat.
7. Parlen d’aplicar una austeritat «merkelitzadora» a Barcelona, mentre des de Madrid aproven despeses sumptuoses per a les ambaixades espanyoles: manteniment dels jardins de l’ambaixada a París 460.000€, estudi de l’ampliació de l’ambaixada a Moscou 180.000€, restauració del pati de l’ambaixada espanyola al Vaticà 390.000€, nova residència de l’ambaixador espanyol a Rabat 6.369.000€, noves banderes espanyoles per a les ambaixades 330.880€...
8. Insten a la Generalitat de Catalunya a fer efectiu el pagament de les subvencions pendents, i no es comprometen amb els 11.000M€ que l’estat deu a Catalunya en forma d’inversions i transferències pendents.
9. A Barcelona proposen abonaments per a la xarxa de museus, mentre des de Madrid redueixen un 62% el finançament d’institucions culturals (catalanes) d’àmplia projecció (passa de 9,5M€ a 3,6M€).

Prou espoli fiscal, prou espoli social, prou espoli lingüístic. Independència JA!

El «gran germà» declara l’estat d’excepció a Barcelona

El proper 3 de maig Barcelona acollirà la cimera del Banc Central Europeu.

El Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz, el «gran germà», va fer unes declaracions contundents: «Espanya ha decidit que Barcelona sigui la seu d’aquesta cimera, i Espanya, que té recursos policials suficients, no permetrà ni disturbis ni una mala imatge».

Aquestes contundents declaracions del Ministro del Interior són el paraigües de les mesures que Espanya pensa aplicar sobre Barcelona: 

• Suspendre l'espai Schengen des de 2 dies abans de la cimera, per evitar que vinguin  possibles «antisistema»: quina ximpleria, que no poden venir uns dies abans?
• Instal·lar més càmeres de videovigilància, per prevenir aldarulls: voldran dir per filmar-los, no per prevenir-los! Des de quan tenir una càmera filmant impedeix que hi hagi aldarulls?
• Desembarcar amb 2.500 efectius de la policia espanyola, de la «Policia Nacional» i de la Guàrdia Civil, per menystenir la capacitat d’actuació els Mossos d’Esquadra.

El veritable motiu de tot plegat és el que el germà gran de l’Alberto Fernández Díaz (etern candidat del PP a Alcalde de Barcelona, i actual company de govern de Xavier Trias) va deixar clar: «la Guàrdia Civil i la Policia Nacional seran molt visibles aquests dies a Barcelona».

Cal recordar que un dels objectius de l’arribada de Llanos de Luna, Delegada del Govern espanyol a Catalunya, és que la «policía nacional» torni a ser ben visible a la capital de Catalunya; la mateixa que va dir que el castellà està en perill a Barcelona, que impedeix l’entrada del Síndic de Greuges al Centre d’Internament d’Estrangers, que afirma que una Catalunya Independent seria un dels països més pobres d’Europa. A més el projecte de pressupostos de l’Estat ofega els pressupostos de la Generalitat, provocant una reducció d’efectius dels Mossos d’Esquadra, i impedeix la substitució de les jubilacions als Bombers i Guàrdia Urbana de Barcelona.

Srs. del PP, germans Fernández Díaz: si volen que Espanya aculli una cimera del BCE, organitzin-la a Madrid! El PP només la volen a Barcelona per tornar a dir que la capital de Catalunya és la  «capital de los antisistema» i per poder desembarcar amb els cossos de policia de l’estat, passant per sobre del comandament dels mossos, i vilipendiant la imatge internacional de Barcelona.