dimarts, 1 de juny del 2021

El canvi que no va canviar res

A les eleccions municipals de 2015, a Barcelona les forces independentistes van obtenir 18 regidors (i el 41,18% dels vots), mentre les unionistes es van quedar a 12 (i el 29,6% dels vots). Ara bé, a Barcelona va jugar fort una altra corrent, la del canvi, que va fer guanyar una formació nacionalment ambigua, Barcelona en Comú (11 regidors, 25,21% dels vots), la nova ICV. Així doncs, mentre les forces de canvi polític van pujar 12 regidors, les forces de l’establishment en van perdre 17. El 2019, per primera vegada des de la República, ERC va guanyar les eleccions. Les forces independentistes van obtenir 15 regidors (i el 39,45% dels vots), les unionistes 16 (i el 37,78% dels vots) i els tebis 10 (el 20,71% dels vots).

Tant el 2015 com el 2019 Barcelona en Comú, la nova ICV + part del moviment del 15M que havia d’arribar a les institucions per a canviar-ho tot, va apostar pel govern de l’establishment, pel govern “de sempre” amb els socialistes. A partir del 2019 amb el suport (imprescindible per evitar que ERC tingués l’alcaldia) de la dreta xenòfoba representada per Manel Valls.

Fent balanç dels 7 anys de govern Colau + PSOE costa de trobar polítiques transformadores de la ciutat. Hi ha un munt de titulars interessants que acaben concretant-se en polítiques més aviat cutres, poc consensuades i amb un impacte social més aviat tebi. Les superilles, l’urbanisme tàctic, la promoció de l’habitatge públic, l’aturada de desnonaments, la reducció del vehicle privat,... han estat propostes d’entrada interessants, d’execució pobre i d’impacte positiu minso. I la transformació ha brillat per la seva absència. Deixant de banda la manca de política cultural (més enllà de l’exitosa (i improvisada) biennal de pensament), la desastrosa gestió dels cossos de seguretat, l’anecdòtica política de salut comunitària, l’estancament en polítiques educatives, les polèmiques en la gestió del turisme i en la promoció econòmica... crec que és objectiu dir que els darrers 7 anys la ciutat ha empitjorat. I ha estat així per culpa de l’alcadessa Ada Colau i per la seva manca de valentia per apostar pel canvi. Velles receptes (ICV+PSC) canviant les tornes, però res més. Canviar-ho tot per no canviar res.

Barcelona té un repte majúscul, que l’alcaldessa i el seu equip esquiven: la transformació de la ciutat en una metròpoli europea, en una gran ciutat, capaç de ser capital. Cal agafar les regnes de la transformació de la ciutat des de la visió metropolitana, tant a nivell urbanístic com de mobilitat, habitatge, polítiques socials i de salut, educatives,... Totes les grans ciutats del món han fet aquesta transformació metropolitana... de fet Barcelona ja va fer una transformació metropolitana a principis del segle XX, i ara toca fer-ne una altra. Toca entrar a la lliga de les grans ciutats amb un objectiu clar: no volem ser COM altres capitals, volem ser una gran ciutat amb identitat pròpia. No hem de pretendre ser COM Londres, COM Roma o COM Nova York. Hem de ser Barcelona, la gran capital del sud d’Europa, sense perdre el nostre caràcter cosmopolita, innovador, inquiet, generador de talent, d’art, d’idees... no podem deixar de repensar-nos, de cercar el nostre lloc dins de l’imaginari mundial.

El 2023 Barcelona tornarà a anar a les urnes, i caldrà que la ciutadania defenestri l’establishment, giri full dels governs “de sempre”, aposti pel canvi, per la transformació metropolitana de Barcelona. Els barcelonins i barcelonines haurem de triar entre continuar essent una capital de província, la capital del canvi de paper mullat, o si volem ser una metròpoli moderna, activa, amb identitat pròpia, preparada per esdevenir la Capital de la República Catalana.

divendres, 28 de maig del 2021

Sobre indults i independència

Els propers dies el gobierno ha de prendre una decisió sobre els indults dels presos i preses polítiques. Crec que tothom està d'acord que aquests indults no representen un punt i final a la repressió de l'Estat sobre l'independentisme, atès que no resol la situació de l'exili ni dels milers de represaliats que actualment es troben en algun procés judicial. Ara bé, poden suposar un primer pas cap a la reparació d'una estratègia del deep state per ofegar l'independentisme (descabezar que va dir la Soraya Santamaría).

Dit això, crec que a l'Estat Espanyol no estan entenent l'abast de les conseqüències del moviment independentista català. Espanya es troba en un encreuament: hi ha un camí cap a la superació del règim del 78, cap a l'aprofundiment i la radicalitat democràtica, cap a una segona transició, per fer saltar tot el deep state, per apartar l'establishment del atado y bien atado, i per esdevenir un país homologable a l'Europa del segle XXI. L'altre camí és el de status quo, el de creure's la mentida de la separació de poders, el del centralisme madrileny en detriment de tota la resta, el de la monarquia, l'exèrcit, l'església i la tribuna del Bernabeu. Espanya ha de decidir si supera les amenaces dels poders fàctics i s'encamina cap a la reformulació de l'Estat, si indulta com a primer pas cap a l'amnistia, si dona la veu a la ciutadania (també per l'autodeterminació), si camina cap a una república española, o bé si s'enquista el Reino de España

Pedro Sánchez se sotmetrà a l'establisment (IBEX, Aznar, González, exèrcit, casa reial, Conferencia Episcopal,...) o farà una proposta de reforma profunda de l'Estat? Si no està disposat a la reforma, al progressisme, el PSOE deixarà de ser una eina útil pels espanyols, i ja poden anar plegant veles i deixar pas a un cicle de governs del PP + VOX. En canvi, si està disposat a enterrar les rèmores de la dictadura, a enderrocar el règim del 78, pot ser que engresqui una bona part de l'electorat espanyol, que habitualment no se sent interpel·lat davant d'opcions polítiques que no tenen cap intenció de respondre als seus anhels, també republicans.

Només serà possible parlar d'amnistia i d'autodeterminació si Pedro Sánchez està disposat a iniciar una segona transició de l'Estat Espanyol. Altrament, la taula de diàleg només ens haurà de servir per carregar-nos de raons davant la comunitat internacional, per fer caure les caretes del règim del 78 davant la comunitat internacional, i per fer entendre que només la via unilateral pot resoldre els anhels de la població a Catalunya.  


dilluns, 15 de gener del 2018

Fem la República Catalana

El 21D el 80% dels catalans i catalanes exercir el nostre dret a vot en unes eleccions il·legítimes, convocades il·legalment pel Govern de l’Estat, sota amenaces judicials, amb ostatges polítics i associatius a Estremera i a Soto del Real, amb una Junta Electoral Central parcial al dictat del gobierno, amb els piolins al carrer,… és a dir, vam votar en un estat d’excepció, amb els àrbitres comprats i en camp contrari.

Malgrat tot, el #21D va deixar aquests resultats:
  1. Status quo, tendint a la recentralització (PP + C's): 29,6%
  2. Fer una revisió light de la constitució (PSC): 13,9%
  3. Fer la República Espanyola (Podemos + Comuns): 7,5%
  4. Fer la República Catalana (ERC, CUP, PDeCAT): 47,5%
  5. Altres (sense representació al Parlament) 1,5%
I ara què? Doncs ara toca aplicar els resultats. Aplicar els resultats vol dir, de forma immediata, revertir els efectes de l’aplicació de l’Art. 155 (hi ha feina per mesos) i recuperar totes les lleis socials que el Tribunal Constitucional va tirar enrere. Cal recuperar les eines per la internacionalització de la nostra economia, cercar noves empreses per substituir les que han canviat la seva seu social i aixecar la pressió sobre els nostres centres educatius. Cal revertir els efectes de la decisió arbitrària d’Hisenda sobre l’IVA dels centres culturals i continuar defensant el nostre patrimoni cultural i artístic.

El 2017 la ciutadania hem posat els fonaments de la República Catalana i hem internacionalitzat la nostra voluntat republicana. Tot el món sap què volem fer, i que ho volem fer per la via democràtica. Tot el món ha vist que hem validat a les urnes el nostre projecte de República, malgrat la repressió de l’Estat. El 2017 ens hem estructurat per defensar els nostres drets i deures col·lectius. Els CDR, l’ANC i ÒMNIUM en són una expressió evident.

El 2018 cal continuar el nostre camí cap al reconeixement i la consolidació de la República Catalana. És necessari fer créixer el suport a la República, sobretot a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. No sabem quant temps necessitarem per fer-ho, uns mesos, potser un any, però si el govern republicà i la ciutadania treballem plegats, caminem junts i ferms per defensar el nostre projecte col·lectiu és evident que ho aconseguirem.

El 2019 serà clau. El 9 de juny de 2019 hi ha eleccions municipals i europees. És impossible no fer un paral·lelisme històric amb les eleccions municipals del 1931, a les que els republicans a Catalunya van obtenir 2/3 dels regidors. És clar que una victòria republicana aclaparadora el 9 de juny del 2019 podria esdevenir el cop definitiu per establir la República Catalana. Ho haurem d'aconseguir!

divendres, 22 de desembre del 2017

Després del #21D #República

Altra vegada els catalans i catalanes hem votat. El #21D estàvem convocats de forma il·legal i il·legítima a unes eleccions “autonòmiques” a través de l’aplicació inconstitucional de l’article 155.
Ha estat una campanya electoral condicionada:
  1. ERC amb  el cap de llista a la presó, JxCAT amb el cap de llista a l’exili, amb tot el govern de la Generalitat, part de la Mesa del Parlament i els Jordis acusats de rebel·lió i sedició, i de no sé quins delictes més. Per tant, amb els caps de cartell apartats de la campanya, i amb els dos partits emmordassats sota l’amenaça dels tribunals.
  2. Els bancs negant préstecs a ERC i a PDeCAT per fer front a la despesa de la campanya electoral, mentre els contrincants del 155 no tenien límit de despesa.
  3. La JEC jugant brut, prohibint colors, dictant què es pot dir i què no als mitjans públics catalans,... mentre donava carta blanca al feixisme i als mitjans de comunicació espanyols.
  4. Una campanya sota l’amenaça dels piolins, amb el record de les estomacades de l’1 d’octubre.

Tot i aquests condicionants, l’independentisme ha revalidat la majoria absoluta parlamentària, amb 70 diputats, i per primera vegada l’independentisme ha superat la barrera dels 2 milions de vots i mostra un ascens constant del suport a l’independentisme. Així doncs, amb tots els mitjans en contra, amb tots els pals a les rodes, amb el mediastorm en els seus màxims de manipulació i falsedats, els catalans i catalanes hem refermat els resultats del Referèndum de l’1 d’octubre i hem reiterat que volem República. Uns grans resultats ateses les circumstàncies, que fan pensar que encara hi ha camp per córrer, per guanyar suports.

Per l’altra banda, a la banda del 155:
  1. El PP ha quedat esmicolat amb els pitjors resultats de la seva història, propers a l’extraparlamentarisme.
  2. El PSC (que he deixat de banda la S i la C) ha salvat els mobles, però no tindrà cap paper parlamentari atès que no és decisiu per a res.
  3. C’s ha rebut el vot útil del PP i ha estat capaç de guanyar vot de l’abstenció. Un vot prestat, provinent de la tensió electoral, que ben probablement determina el sostre absolut de l’espanyolisme a Catalunya, i que tendirà a la baixa. C’s ha obtingut una victòria pírrica que, en paraules de Xavier Garcia Albiol, els donarà una alegria de 5 minuts abans d’anar a parar a l’oposició.

Al mig hi ha els companys d’En Comú Podem, que han fet una aposta pel desplegament de polítiques de justícia social des de l’autonomisme passant pàgina a l’1 d’octubre. Posar al mateix nivell el 155 i l’exercici del dret a l’autodeterminació, la violència i la defensa dels drets, s’ha demostrar a part de roí, una estratègia errònia. Defensar que des de l’autonomisme es poden fer polítiques socials justes és directament vendre fum

Mentre totes les Lleis socials aprovades siguin tombades pel Tribunal Constitucional, mentre cada any 16.500 milions d’euros dels catalans vagin al govern espanyol i no tornin, no es podran fer les polítiques socials que Catalunya es mereix.

Ara toca construir República, toca procés constituent. JxCAT, ERC i CUP farem República. Els Comuns s'ho miraran des de la barrera? Jo els demanaria que complissin els seus documents fundacionals i s'apuntin al procés constituent.

dimarts, 19 de desembre del 2017

El #21D ens ho juguem tot

El #21D ens hi juguem molt, de fet ens ho juguem tot. Estem davant d’unes eleccions il·legalment convocades, imposades per un estat autoritari que ha intervingut l’autogovern català de forma inconstitucional.

Faig aquesta entrada al meu bloc per demanar-te el vot per ERC. Atenent a les diverses enquestes publicades, tenim al nostre abast la majoria absoluta en escons, també la majoria absoluta en vots, i hi ha dos partits frec a frec al capdavant de les enquestes, disputant-se la victòria: ERC i C’s. Els independentistes no ens podem permetre que el missatge de la nit electoral sigui que Inés Arrimadas ha guanyat les eleccions, i que serà la que ha de fer el debat d’investidura. Seria una gerra d’aigua freda per tots nosaltres, però també donaria una imatge equívoca a nivell internacional. El #21D hem de guanyar en vots, en escons, però també hem de guanyar les eleccions. El #21D hem d’impedir que Inés Arrimadas guanyi les eleccions. Per això és important donar suport a la candidatura d’ERC.

Tenim davant un estat que ha quedat desemmascarat pel procés republicà català; un estat hereu del franquisme més ranci, on la justícia està al servei del govern més corrupte que haguem tingut mai. L’Estat Espanyol està triturant els drets, no només dels catalans, sinó de tots els espanyols, amb la complicitat del PSOE i de C’s, i amb el silenci incòmode de Podemos. Estic convençut la independència de Catalunya és la única opció que els queda als espanyols de fer una revolució al seu país i mirar d’enterrar la dictadura per fer un país millor.

Els catalans, però, ja hem decidit que volem ser República. Ho vam fer el dia 27 de setembre de 2015, i el dia 1 d’octubre, i el dia 27 d’octubre, amb la proclamació de la República Catalana. Així doncs, el #21D hem de votar República. Hem de fer valdre la nostra veu, hem d’anar a votar per refermar la nostra voluntat majoritària, per tornar a dir que SÍ, que volem fer una República Catalana socialment justa, nacionalment lliure i fraternal amb la resta de pobles i nacions del món. #femRepública


Salut i República