La majoria silenciosa

Després de l'èxit rotund i històric de l'ANC per l'organització de la cadena humana per la independència, la VIA CATALANA, el Ministre de l'Interior del govern de l'estat espanyol, Jorge Fernández Díaz (germà de l'etern alcaldable del PP a Barcelona) posava de relleu que la majoria de la ciutadania catalana restava silenciosa, sense sortir de casa per la Diada.

No acabo d'atinar si el ministre ho deia pels més de 6.999.900 catalans i catalanes que no van sortir de casa per anar als actes organitzats pel PP o si ho deia pels 5.400.000 catalans que no van participar activament en la Via Catalana (caldria afegir-hi els catalans i catalanes que van organitzar cadenes arreu del món). El que és cert és que la majoria de ciutadans, per les raons que sigui, no van participar ni en els actes organitzats per partits espanyolistes ni en la cadena humana organitzada des de les entitats.

Així doncs, el ministre de l'interior de l'estat espanyol i jo coincidim en una part del diagnòstic: hi ha un gruix important de catalans i catalanes que no acabem d'atinar a saber què pensen. Malauradament no coincidim en la solució; jo crec que per saber què pensen al respecte de les relacions entre Catalunya i Espanya el més fàcil és preguntar-los-ho. El Ministre creu que és millor no preguntar-ho, perquè ell ja ho endevina.

En democràcia, al meu entendre (no segons l'entendre del govern espanyol), si un govern vol saber el parer de la ciutadania, simplement es fa una pregunta. És així de senzill. Si volem saber què en pensen els catalans i catalanes (hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin) al respecte de la proposta d'independència, preguntem-los-ho! De què té por al govern espanyol? Té por de la democràcia? Si estan tant segurs que la majoria silenciosa és partidària de romandre sota la custòdia espanyola, perquè volen impedir que s'expressin?

Que més d'un milió i mig de ciutadans i ciutadanes s'organitzin per expressar de forma cívica, pacífica i democràtica la seva voluntat de fer un nou país, no és una quimera com deia algú, sinó que és motiu de reflexió per part del govern de Catalunya.

Cal que la majoria parlamentària que ja hi ha a favor del Dret a Decidir posi fil a l'agulla per convocar un referèndum el més aviat possible, l'any 2014. Cal que el govern de la Generalitat de Catalunya acceleri el procés de construcció d'estructures d'estat, com pot ser la Hisenda Catalana. Cal que s'intensifiqui la internacionalització del procés que hem iniciat. Cal estar preparats per gestionar el dia després del referèndum perquè, em sap greu senyor ministre, estic plenament convençut que el SÍ guanyarà àmpliament el NO.

Prohibit prohibir o una ciutat d'ordre?

Poc a poc, dos anys després del "canvi" al capdavant de la ciutat, es deixa veure l'horitzó, el model que l'Alcalde Trias va determinant a través de les modificacions de normatives, de les decisions urbanístiques, de les planificacions sobre l'espai públic. CiU, acompanyada en tot moment pel PP, està configurant un model de ciutat, unes característiques per Barcelona que s'allunyen, i molt, d'un model de ciutat republicà. M'explico.

En aquests dos anys la ciutat ha vist com el paisatge urbà es modificava; ens hem allunyat de la ciutat amb les facanes netes, lliures de propaganda, que mostra la seva arquitectura amb orgull, que té cura d'un espai públic per al gaudi de la ciutadania, i hem pogut observar com han anat apareixent cartells dinàmics, pantalles de televisió amb anuncis a tot color, elements i estands de propaganda al bell mig del carrer (a la Plaça Catalunya, a l'Avinguda Catedral, al Passeig Lluís Companys, als Jardinets de Gràcia...).

CiU i PP pretenen aprovar una nova ordenança de terrasses (les dels Bars) que ha de permetre que fins al 50% de l'espai per a vianants s'ocupi amb taules i cadires dels bars i restaurants. Caldrà deixar, tans sols, un mínim d'1,5m per als vianants... m'imagino la gent passejant en fila índia pel Passeig de Gràcia, pel Portal de l'Àngel, per la Rambla de Catalunya,... enmig de terrasses, esquivant cambrers que aniran amunt i avall.

CiU i PP pretenen aprovar una normativa de bars, restaurants i hotels per a Ciutat Vella (el que s'anomena un Pla d'Usos) que liberalitzi el sector. És a dir, que es puguin obrir nous bars, restaurants i hotels. Volen reactivar l'economia, diuen, però compten amb el rebuig de veïns i veïnes, del gremi de restauració, d'hotelers,... obvien que el que cal és estimular que s'obrin més establiments comercials, i evitar que se'n tanquin, i no més bars, restaurants i hotels. En aquest sentit és clau evitar la liberalització dels horaris comercials, una acció que provocaria que tot el petit comerç es veiés ofegat per les grans superfícies. O és que algú de nosaltres comprarà més coses pel fet que les botigues obrin més hores? Oi que no? Però obrir més hores implica multiplicar les despeses dels comerciants!

CiU i PP pretenen anar privatitzant els serveis, com els aparcaments públics, disfressant aquestes operacions d'una suposada bondat, ja que destinen els ingressos a polítiques socials. Obvien, però, que l'Ajuntament de Barcelona no necessita aquests ingressos extraordinaris per fe polítiques socials.

CiU i PP pretenen "aprimar" l'administració fins a uns nivells que impedeixen a que realitzi la seva funció. Un exemple: el que ha passat amb l'edifici dels Encants Vells. CiU i PP van aprovar eliminar les empreses municipals que s'encarregaven de les grans obres als districtes (com Proeixample, Pronoubarris...) i ha perdut capacitat de control sobre el que es construeix a la ciutat. Després passa el que passa...

CiU i PP pretenen enderrocar el tambor de la Plaça de les Glòries sense tenir en compte el caos circulatori que implicarà a la ciutat. Sense fer polítiques de promoció de l'ús del transport públic, sense planificar estratègies de mobilitat sostenible...

El més paradigmàtic de tot plegat és que en el context nacional que estem vivint, en Xavier Trias insisteixi tossudament a tenir com a soci de govern un PP que cada vegada és més dogmàtic, més sectari, més totalitari.

En fi... l'esperança és que les enquestes apunten a un escenari molt diferent a l'actual de cara a les properes eleccions municipals, on ERC passa a ser segona força, amb tendència a continuar creixent, i CiU (primera força) amb tendència decreixent. Confio, tinc esperança i il·lusió en que d'aquí a pocs mesos hi hagi un canvi de debò a Barcelona i siguem els republicans d'esquerres, ERC, qui governem la ciutat per fer-ne una capital de la República Catalana.

Barcelona, Municipi per la Independència?

Fa uns mesos el grup independentista de l’Ajuntament vam proposar que Barcelona s’adherís a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aleshores CiU s’hi va negar. Posteriorment Jordi Portabella (ERC) ha proposat un parell de vegades a l’Alcalde Trias presentar a aprovació del Consell Plenari de l’Ajuntament l’adhesió, però en totes les ocasions, la darrera el juliol passat, s’ha trobat amb la oposició frontal de la coalició nacionalista. Una versió municipal de l’«ara no toca», del «sí però no» o del «fer la puta i la Ramoneta».

Ara bé, després de la manifestació històrica de l’11 de setembre, el panorama polític a l’Ajuntament de Barcelona ha canviat, i els líders de CiU i ICV a l’Ajuntament han començat a aportar al seu discurs tics sobiranistes. Ricard Gomà (ICV) insinua que donaria suport a l’adhesió de Barcelona a l’AMI, i l’Alcalde Trias diu, ara, que té la intenció de buscar els suports necessaris entre els diversos grups municipals perquè el consistori s'acabi sumant a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Així doncs sembla que ara sí que serà possible aprovar la proposta de Jordi Portabella (ERC). Sembla que ara sí, després de l’expressió aclaparadora del poble de Catalunya l’11 de setembre, ara sí que toca que Barcelona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència. Així doncs, esperem que CiU i ICV votin afirmativament a la proposta d’ERC+DCat+RCat.

Espero que la negociació per a l’aprovació del Programa d’Actuació Municipal (PAM), que depèn de l’abstenció del PSC i del vot favorable dels independentistes, no faci canviar de parer a l’Alcalde Trias, traint la voluntat majoritària del catalans i les catalanes. 

El «gran germà» declara l’estat d’excepció a Barcelona

El proper 3 de maig Barcelona acollirà la cimera del Banc Central Europeu.

El Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz, el «gran germà», va fer unes declaracions contundents: «Espanya ha decidit que Barcelona sigui la seu d’aquesta cimera, i Espanya, que té recursos policials suficients, no permetrà ni disturbis ni una mala imatge».

Aquestes contundents declaracions del Ministro del Interior són el paraigües de les mesures que Espanya pensa aplicar sobre Barcelona: 

• Suspendre l'espai Schengen des de 2 dies abans de la cimera, per evitar que vinguin  possibles «antisistema»: quina ximpleria, que no poden venir uns dies abans?
• Instal·lar més càmeres de videovigilància, per prevenir aldarulls: voldran dir per filmar-los, no per prevenir-los! Des de quan tenir una càmera filmant impedeix que hi hagi aldarulls?
• Desembarcar amb 2.500 efectius de la policia espanyola, de la «Policia Nacional» i de la Guàrdia Civil, per menystenir la capacitat d’actuació els Mossos d’Esquadra.

El veritable motiu de tot plegat és el que el germà gran de l’Alberto Fernández Díaz (etern candidat del PP a Alcalde de Barcelona, i actual company de govern de Xavier Trias) va deixar clar: «la Guàrdia Civil i la Policia Nacional seran molt visibles aquests dies a Barcelona».

Cal recordar que un dels objectius de l’arribada de Llanos de Luna, Delegada del Govern espanyol a Catalunya, és que la «policía nacional» torni a ser ben visible a la capital de Catalunya; la mateixa que va dir que el castellà està en perill a Barcelona, que impedeix l’entrada del Síndic de Greuges al Centre d’Internament d’Estrangers, que afirma que una Catalunya Independent seria un dels països més pobres d’Europa. A més el projecte de pressupostos de l’Estat ofega els pressupostos de la Generalitat, provocant una reducció d’efectius dels Mossos d’Esquadra, i impedeix la substitució de les jubilacions als Bombers i Guàrdia Urbana de Barcelona.

Srs. del PP, germans Fernández Díaz: si volen que Espanya aculli una cimera del BCE, organitzin-la a Madrid! El PP només la volen a Barcelona per tornar a dir que la capital de Catalunya és la  «capital de los antisistema» i per poder desembarcar amb els cossos de policia de l’estat, passant per sobre del comandament dels mossos, i vilipendiant la imatge internacional de Barcelona.