Després del #21D #República

Altra vegada els catalans i catalanes hem votat. El #21D estàvem convocats de forma il·legal i il·legítima a unes eleccions “autonòmiques” a través de l’aplicació inconstitucional de l’article 155.

Ha estat una campanya electoral condicionada:

1. ERC amb  el cap de llista a la presó, JxCAT amb el cap de llista a l’exili, amb tot el govern de la Generalitat, part de la Mesa del Parlament i els Jordis acusats de rebel·lió i sedició, i de no sé quins delictes més. Per tant, amb els caps de cartell apartats de la campanya, i amb els dos partits emmordassats sota l’amenaça dels tribunals.
2. Els bancs negant préstecs a ERC i a PDeCAT per fer front a la despesa de la campanya electoral, mentre els contrincants del 155 no tenien límit de despesa.
3. La JEC jugant brut, prohibint colors, dictant què es pot dir i què no als mitjans públics catalans,... mentre donava carta blanca al feixisme i als mitjans de comunicació espanyols.
4. Una campanya sota l’amenaça dels piolins, amb el record de les estomacades de l’1 d’octubre.

Tot i aquests condicionants, l’independentisme ha revalidat la majoria absoluta parlamentària, amb 70 diputats, i per primera vegada l’independentisme ha superat la barrera dels 2 milions de vots i mostra un ascens constant del suport a l’independentisme. Així doncs, amb tots els mitjans en contra, amb tots els pals a les rodes, amb el mediastorm en els seus màxims de manipulació i falsedats, els catalans i catalanes hem refermat els resultats del Referèndum de l’1 d’octubre i hem reiterat que volem República. Uns grans resultats ateses les circumstàncies, que fan pensar que encara hi ha camp per córrer, per guanyar suports.

Per l’altra banda, a la banda del 155:

1. El PP ha quedat esmicolat amb els pitjors resultats de la seva història, propers a l’extraparlamentarisme.
2. El PSC (que he deixat de banda la S i la C) ha salvat els mobles, però no tindrà cap paper parlamentari atès que no és decisiu per a res.
3. C’s ha rebut el vot útil del PP i ha estat capaç de guanyar vot de l’abstenció. Un vot prestat, provinent de la tensió electoral, que ben probablement determina el sostre absolut de l’espanyolisme a Catalunya, i que tendirà a la baixa. C’s ha obtingut una victòria pírrica que, en paraules de Xavier Garcia Albiol, els donarà una alegria de 5 minuts abans d’anar a parar a l’oposició.

Al mig hi ha els companys d’En Comú Podem, que han fet una aposta pel desplegament de polítiques de justícia social des de l’autonomisme passant pàgina a l’1 d’octubre. Posar al mateix nivell el 155 i l’exercici del dret a l’autodeterminació, la violència i la defensa dels drets, s’ha demostrar a part de roí, una estratègia errònia. Defensar que des de l’autonomisme es poden fer polítiques socials justes és directament vendre fum. 

Mentre totes les Lleis socials aprovades siguin tombades pel Tribunal Constitucional, mentre cada any 16.500 milions d’euros dels catalans vagin al govern espanyol i no tornin, no es podran fer les polítiques socials que Catalunya es mereix.

Ara toca construir República, toca procés constituent. JxCAT, ERC i CUP farem República. Els Comuns s'ho miraran des de la barrera? Jo els demanaria que complissin els seus documents fundacionals i s'apuntin al procés constituent.

El #21D ens ho juguem tot

El #21D ens hi juguem molt, de fet ens ho juguem tot. Estem davant d’unes eleccions il·legalment convocades, imposades per un estat autoritari que ha intervingut l’autogovern català de forma inconstitucional.

Faig aquesta entrada al meu bloc per demanar-te el vot per ERC. Atenent a les diverses enquestes publicades, tenim al nostre abast la majoria absoluta en escons, també la majoria absoluta en vots, i hi ha dos partits frec a frec al capdavant de les enquestes, disputant-se la victòria: ERC i C’s. Els independentistes no ens podem permetre que el missatge de la nit electoral sigui que Inés Arrimadas ha guanyat les eleccions, i que serà la que ha de fer el debat d’investidura. Seria una gerra d’aigua freda per tots nosaltres, però també donaria una imatge equívoca a nivell internacional. El #21D hem de guanyar en vots, en escons, però també hem de guanyar les eleccions. El #21D hem d’impedir que Inés Arrimadas guanyi les eleccions. Per això és important donar suport a la candidatura d’ERC.

Tenim davant un estat que ha quedat desemmascarat pel procés republicà català; un estat hereu del franquisme més ranci, on la justícia està al servei del govern més corrupte que haguem tingut mai. L’Estat Espanyol està triturant els drets, no només dels catalans, sinó de tots els espanyols, amb la complicitat del PSOE i de C’s, i amb el silenci incòmode de Podemos. Estic convençut la independència de Catalunya és la única opció que els queda als espanyols de fer una revolució al seu país i mirar d’enterrar la dictadura per fer un país millor.

Els catalans, però, ja hem decidit que volem ser República. Ho vam fer el dia 27 de setembre de 2015, i el dia 1 d’octubre, i el dia 27 d’octubre, amb la proclamació de la República Catalana. Així doncs, el #21D hem de votar República. Hem de fer valdre la nostra veu, hem d’anar a votar per refermar la nostra voluntat majoritària, per tornar a dir que SÍ, que volem fer una República Catalana socialment justa, nacionalment lliure i fraternal amb la resta de pobles i nacions del món. #femRepública

Salut i República

L'important és el QUÈ

Aquest darrers dies estan essent, per un bon grapat de catalans i catalanes (d'orígens ben diversos), dies de perplexitat.
Fa anys que ens mobilitzem, milions de persones, de forma cívica i pacífica, plens d'il·lusió, per donar suport al projecte de construcció d'una República Catalana lliure, socialment justa, imbuïda dels valors republicans: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Fa anys que ens mobilitzem deixant enrere els QUI, planificant els QUAN, i reclamant els QUÈ.
Els darrers dos anys han estat decisius pel que fa a marcar aquest rumb d'il·lusió col·lectiva pel nostre país. Una il·lusió tremendament transversal (des del centre-dreta a l'extrema esquerra). Un rumb que l'hem definit entre tots, sense preguntar-nos d'on venim, què hem fet abans. Només construïnt un futur més just per tots.
És en aquest context que no trobo cap explicació per la decisió presa per les CUP. Valoro extraordinàriament la tasca que han fet persones com en David Fernández o l'Antonio Baños, i tants i tants altres simpatitzants i militants d'aquesta formació, per tal de no decebre aquest anhel de país. Malauradament s'han imposat les tesis dels que prioritzen un model de país (el socialista) abans de tenir país. Un error.
Dit això, estic convençut que el procés cap a la independència de Catalunya és imparable, és sòlid, i hi hagi eleccions al març o no n'hi hagi, el culminarem amb èxit. Catalunya Sí Que Es Pot cada vegada la veig més aprop de les tesis independentistes, i més que ho estarà veient el panorama polític de l'Estat Espanyol. Serà estratègic anar-los sumant al procés. Les CUP hauran de reflexionar i aclarir quina és la seva prioritat: el model d'estat (sense estat), o tenir un estat i després ja ens posarem d'acord tots i totes en com definim, amb quins valor construim aquest estat. Potser prendre aquesta decisió els comportarà una escisió, però és determinant que ho aclareixin.
El procés cap a la independència ha de ser un procés de tothom, no hi sobra ningú. Ni l'Artur Mas, ni l'Anna Gabriel. Ningú. Només anant tots junts serem capaços de fer aquesta gesta. Només a partir del diàleg i de l'acord sabrem conduir aquest anhel de la ciutadania cap a la culminació del procés. Ningú va dir que seria fàcil.

PREC A LA CUP

Estimades amigues de la CUP,

Avui, segon dia del debat d'investidura, colia fer-vos uns precs, unes preguntes, unes reflexions, des de la meva humil tribuna republicana.

Abans de les eleccions del 27S, quan les enquestes pronosticaven un equilibri de forces lleugerament més favorable a Junts pel Sí i lleugerament menys favorable a la CUP, dèieu estar disposats a abstenir-vos a la investidura per fer possible que Artur Mas fos President de la Generalitat. Ara, que la vostra abstenció no és suficient, i que caldrien dos vots favorables (i 6 abstencions) dieu que no facilitareu l'elecció d'Artur Mas. Jo em pregunto, el "gripau" que estaveu disposats a empassar-vos abans de les eleccions no era el de facilitar l'elecció de Mas? Així doncs, perquè no ho feu fent 8 abstencions i 2 vots a favor? Si estàveu disposats a abstenir-vos, què ha canviat ara?

Jo, que no puc ser titllat de proconvergent, i menys de proMas, només veig aventatges en fer Mas president:

1) Internacionalment Artur Mas és una figura reconeguda com a promotor del procés. Hem de donar explicacions a fora de com fem el procés i no de perquè canviem de capità del timó! Us imagineu que els Escocesos haguéssin guanyat el referèndum i la seva primera decisió fos fer dimitir n'Alex Salmond? No ho haguera entès ningú. 

2) Mas és el president que no vol el govern de l'estat espanyol, el que no vol C's, ni PSOE, ni PP. Tampoc el vol l'establishment, que el tracta de traidor. Així doncs, és un acte evident de desobediència i de revolució fer-lo president.

3) Les eleccions del 27S eren un plebiscit, no unes eleccions per fer un nou govern. Si no haguéssim volgut validar el procés, Mas continuaria essent el president 2 anys més. 

4) Si voleu intervenir de veres en el procés, abandoneu la posició còmoda de veure-les venir des de la barrera, i entreu a governar. Proposeu fer un govern de concentració independentista. 


La situació és excepcional, i mereix mesures excepcionals, fins i tot, votar Mas president.

#novapolítica

Fa mesos que el concepte (i hashtag) #novapolítica omple pàgines, twits, blocades,... un concepte que es pretén vincular a fer les coses de maneres diferents, a la renovació de idees i de persones, de superar les velles dinàmiques dels partits i aplicar criteris més vinculats a la meritocràcia, als valors, que no pas als amiguismes, als favors. La responsabilitat d'elaborar bones candidatures, llistes electorals que incorporin les persones més preparades, que tinguin en compte la capacitat personal, l'eficàcia previsible per a exercir les funcions que pertoquin, la representativitat social,...

La responsabilitat de fer #novapolítica recau amb més pes sobre aquells que seran cridats a governar. És imprescindible que la política no sigui una menjadora, que les persones candidates no vagin saltant de càrrec en càrrec, de cadira en cadira... és imprescindible eliminar les portes giratòries, els tractes de favor,...

Però la #novapolítica també ha de ser posar en valor aquells actius de què es disposen, aquelles persones que aporten una capacitat personal, aporten coneixement, experiència. L'amortització dels actius, quan encara estan en alça, és un error propi de la #vellapolítica.

Així doncs, la #novapolítica no és la de la substitució, ni la de fer foc nou. La #novapolítica és el respecte pel coneixement, per l'experiència, el saber sumar, el saber renovar les idees. La #novapolítica és la que sap valorar les capacitats i els actius que aporten les persones més enllà del seu orígen, del seu domicili. La #novapolítica és la que sap construir i transformar la societat amb les persones, amb la ciutadania, agafats de la mà; és la que s'allunya dels paternalismes i aposta per la codecisió.

La #novapolítica és la que defensa la democràcia en tots els àmbits, la que aposta per la transparència dels processos (tant interns com de govern), la que no fa trampes, la que respecta les diferents sensibilitats (internes i externes). És la que sap sumar tothom als projectes col·lectius, sap incorporar tots els valors i tots els actius, sap dir no quan s'ha de dir no, sap ser sincera, rigorosa, i fidel als valors que li són propis.

La #novapolítica tampoc és generar un nou moviment social que reprodueix els vells tics de la #vellapolítica. La clau, doncs, per fer #novapolítica és el respecte, la transparència, la suma, la solidaritat, la igualtat, la llibertat. És realment presentar projectes que aportin les millors idees, amb les persones més capacitades per dur-les a terme, i fer-ho (aportar idees i persones) comptant amb la ciutadania. No és fàcil, però és necessari.

Participació i transparència, la revolució política

Aquest 2015 serà un any electoral. Eleccions municipals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Congreso de los Diputados, eleccions al Senat, eleccions al Barça (ho ressalto perquè el Barça és una estructura d'estat, sense cap mena de dubte)...

Un any electoral i de canvis. Canvis en el bipartidisme espanyol, amb la irrupció de PODEMOS, aquest producte de politòlegs i especialistes en màrqueting polític que està quallant i molt a la societat espanyola. Canvis en les relacions Catalunya - Espanya, amb victòria segura del bloc sobiranista a les eleccions del 27S. Canvis en el govern de la ciutat de Barcelona, on de ben segur caldrà fer acords amplis per a una governabilitat que els darrers 4 anys ha estat hipotecada amb el PP.

Un any de revolució política. La revolució a la política Catalana vindrà de la mà del procés cap a la independència que iniciarem a partir del 27S. Però també revolució a la política perquè més enllà dels eixos tradicionals esquerra-dreta, sobiranisme-unionisme, s'afegeix com a eix vertebrador de la nova política l'empoderament de la ciutadania, la proximitat, la participació ciutadana, la transparència. Tots ells valors molt lligats al republicanisme.

Aquest any electoral estarà farcit de promeses, bones intencions, proclames i compromisos. Més enllà de les bones paraules que s'enduu el vent, hi ha els qui tenim en el nostre ADN polític els valors republicans. Els drets i deures de la ciutadania, una ciutadania lliure, igualitària, compromesa, fraternal.

La política municipal és clau. El municipi és l'administració més propera a la ciutdania, la que regula la nostra quotidianetat. És precisament en aquest esglaó de la política on la participació ciutadana és la clau. És en la política municipal on tenim l'oportunitat de tornar a presitigar la política, entesa com la vocació de servei a la comunitat.

A Barcelona s'ha fet bona feina durant molts anys en l'àmbit de la participació. Comptem amb molts espais de participació, consells sectorials, consells de barri, audiències,... ara cal empoderar-los. Cal deixar enrere la política paternalista per aplicar mesures de codecisió, espais de corresponsabilitat. Hem de passar de la ciutat per les persones al govern amb la ciutadania. I això només ho aconseguirem amb polítics compromesos, que tinguin per bandera la transparència, l'ètica, la vocació de servei. Governs formats per persones preparades, disposades a arremangar-se, a treballar de valent per la comunitat, a predicar amb l'exemple.

Tan sols amb uns municipis governats des del compromís ètic, des de la vocació de servei, des del coneixement, des de la defensa dels drets i deures de la ciutadania, amb transparència i rigor, amb la complicitat de la ciutadania,... tan sols així serem capaços de construir un nou país, una nova República Catalana.

Honestedat, proximitat, transparència, política

Fa pocs dies vaig anunciar la meva candidatura per esdevenir Regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Barcelona Vella. Vaig justificar la meva candidatura amb la fòrmula CONEIXEMENT + RENOVACIÓ + REPÚBLICA.

Presento candidatura en un escenari post 9N, tenint en compte que probablement d'aquí a pocs dies (potser demà mateix) el President de la Generalitat convocarà eleccions anticipades (plebiscitàries? constituents?), segurament per a principis de febrer de 2015. En l'eix nacional, Barcelona (i Ciutat Vella) ha donat un tomb de 180º. El 9N a Barcelona van votar 500.000 persones, prop de 400.000 a favor de la independència. Mai cap alcalde de Barcelona ha rebut tant suport. Per altra banda, a les darreres eleccions europees ERC va guanyar per primera vegada en democràcia a Barcelona, també als 4 barris de Ciutat Vella.

Les darreres enquestes publicades respecte la intenció de vot a les municipals (de juliol d'enguany) apunten a una victòria d’ERC a Barcelona. Tenim l’oportunitat de recuperar l’Alcaldia de la Capital de Catalunya. Ara més que mai hem de fer una proposta nítidament d’esquerres, republicana, no dogmàtica. 

Cal disposar d’un equip solvent, preparat, arrelat als barris, que siguem capaços de governar amb la ciutadania. Cal capgirar les polítiques d’habitatge, les polítiques en matèria de turisme, en matèria d'ocupació, les polítiques en matèria d'atenció a les persones, de la promoció de la vida independent. Cal revertir el procés liberalitzador de les polítiques econòmiques que ha materialitzat el govern de CiU (ordenança de terrasses, plans d’usos, horaris comercials). Cal fer una aposta sincera cap a la codecisió, la cogestió, la participació ciutadana en la presa de decisions del consistori, en la planificació. 

A Barcelona actualment hi ha més de 100.000 persones a l'atur, el doble que abans de la crisi. A Ciutat Vella 8.500 veïns i veïnes. La creació de llocs de treball, doncs, ha de ser la primera prioritat de qualsevol govern. Cal recuperar les polítiques actives d’ocupació, cal exercir lideratge en les polítiques educatives (Projecte Educatiu de Ciutat), cal invertir en la formació continuada, cal aprofundir en l’atractivitat per a l’activitat industrial (nova indústria, economia verda, biomedicina, tecnologia,...), cal preservar el sòl industrial de la ciutat. Ser independents ens permetrà governar les infraestructures (port, aeroport, Mercabarna, Consorci de la Zona Franca) i liderar el procés de reindustrialització.  Esdevenir capital d'un nou estat és el nou projecte de ciutat, transformar Barcelona en la Gran Barcelona (Àrea Metropolitana), elements clau per poder recuperar la prosperitat de la nostra ciutat.

La segona prioritat del proper govern municipal ha de ser l'atenció a les persones, la promoció de la vida independent de la gent gran, dels joves, de les persones amb discapacitat,... Cal garantir la distribució de la riquesa, la lluita contra les desigualtats i posar el peu al coll a la xacra de la Barcelona de les dues velocitats. L’any 2008, sobre una renda mitjana de 100 a Barcelona, a Pedralbes la renda mitjana era de 194’7 i a Ciutat Meridiana de 58’8. Quatre anys més tard, el 2012, la renda a Pedralbes va ascendir a 240’7 i a Ciutat Meridiana va descendir a 37’5. A Ciutat Vella la renda mitjana dels barris se situa, també, sota de la mitjana:

• El Raval: 62
• Gòtic: 94
• Casc Antic: 88
• La Barceloneta: 64

Aquesta Barcelona a dues velocitat és una xacra que s’ha expressat, per exemple, en episodis com els desnonaments i la conseqüent aparició de la Plataforma dels Afectats per les Hipoteques (PAH) esdevenint aquest, un instrument que s’ha mostrat útil i eficaç en els seus objectius, i èticament valuós en els seu plantejament. Una xifra: es tramiten 20 desnonaments al dia a la ciutat de Barcelona. Així doncs, les polítiques d’habitatge han d’esdevenir també una prioritat del govern municipal. Després de 40 anys de governs municipals (amb ICV al capdavant de les polítiques d’habitatge) Barcelona no disposa d’un parc públic d’habitatge suficient. L’habitatge públic s’ha venut. Cal corregir aquesta situació. I mentre no disposem del parc públic suficient, l’Ajuntament de Barcelona ha d’adquirir temporalment, en règim de lloguer, un parc d’habitatge suficientment nombrós com per poder fer política de preus.

L’Ajuntament no pot romandre impertèrrit davant l’elevat nombre de pisos buits (prop de 20.000), molts en mans de les entitats financeres. Més quan algunes d’aquestes entitats han estat rescatades pel govern de l’estat espanyol. Cal abordar aquesta prioritat de forma valenta, amb lideratge i decisió. 

Finalment, l’empoderament de la ciutadania, una autèntica aposta per la participació ciutadana, esdevé un element clau per tornar a prestigiar les administracions, la política. Els nombrosos casos de corrupció política han esquitxat a tots els nivells tant de les institucions espanyoles com les catalanes. Ciutat Vella no n’ha quedat al marge. Des dels casos de corrupció que va fer aflorar la Regidora Itziar González fins a les detencions vinculades al Teatre Principal (amb suborn a membres de la Guàrdia Urbana inclosos), passant per les deficiències en la inspecció d’activitats, com els pisos turístics, posen de manifest la necessitat de regenerar la política, també la política municipal. Calen representants polítics honestos, amb vocació de servei, que no tinguem cap mania a fer net. 

Si surto escollit com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona em comprometo a arremangar-me, a treballar de valent per la justícia social, per la creació de llocs de treball, per la igualtat, per la solidaritat, des de l'honestedat, la transparència, la proximitat.

A Ciutat Vella, primàries

Fa força setmanes vaig presentar oficialment la meva candidatura a esdevenir regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. A ERC els candidats a regidors/es es trien inicialment als casals dels Districtes, i en el cas de Ciutat Vella l'elecció es farà el 19 de gener en una jornada d'urnes a la que podran participar militants i amics del partit, en un procés de primàries.

Aquest dijous passa vaig presentar la meva candidatura davant un grup nombrós de militants i amics d¡ERC Ciutat Vella, però també es van presentar les candidatures de la Maria José López, de la Barceloneta, per acompanyar-me a la llista de les municipals com a número 2 de Ciutat Vella, i les candidatures a esdevenir Consellers i Conselleres de Districte del Jordi Bordas, el Marc Borràs, la Maria José López i la Georgina Vidal. Tots vam recollir els suports / avals necessaris per presentar-nos.

Perquè presento candidatura?

• Perquè estic preparat

Tinc 38 anys. Sóc Biòleg. Els darrers 20 anys he treballat en diversos àmbits, sempre vinculats a la ciència: d’assessor de projectes educatius vinculats al 2.0, a la ciència, a la salut, he fet de monitor de teatre, de colònies d’estiu... i durant 10 anys he estat professor de ciències i matemàtiques de l’ESO, i director de secundària d’una escola del barri de Can Baró, a Horta-Guinardó. Fa 38 anys que visc al Barri Gòtic. Tota la vida. 38 anys fent vida al barri, a l’escola Sant Felip Neri, al mercat de Santa Caterina, al colmado de la Plaça dels Sants Just i Pastor, a la Plaça de les Olles, al Jaica de la Barceloneta, als carrers del Raval... tota la vida vinculat emocionalment i en la quotidianitat amb el nostre Districte. 

Fa 25 anys que estic vinculat al partit. 10 a les JERC, 15 a ERC. Aquests 25 anys la meva feina dins el casal sempre ha estat vinculada a la política municipal. 25 anys fent política al partit i al barri. Des del partit i des de l’activitat social. Exercint de veu de l’independentisme d'esquerres i republicà amb els veïns i veïnes, comerciants, amics,... per exemple, coordinant la consulta del 10A al Districte, ara farà 4 anys.

Fa 8 anys el casal va confiar en mi per acompanyar en Xavier Roman com a Conseller de Districte. Participar en primera línia de la política del districte va ser tota una experiència. A meitat de legislatura, fa 6 anys, el grup municipal de casa gran em va oferir responsabilitzar-me de la coordinació de la feina d’ERC a l’Ajuntament.  Aquests darrers 6 anys han estat com una carrera universitària sobre el funcionament de l’Ajuntament, urbanisme, participació, acció social, seguretat, mobilitat, cultura, educació, esports, sostenibilitat, polítiques de joventut, LGBT, d’ocupació, pressupostos... una feina apassionant que m’ha permès estar preparat per un nou repte: ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

• Perquè represento la renovació

El cert és que malgrat tota aquesta experiència, sobretot la dels darrers 8 anys, mai m’he presentat a cap càrrec electe. No he format mai part de cap llista electoral. Així doncs, responc al perfil de persona preparada i nova que demanda el partit, tant a nivell nacional com a nivell municipal. Una renovació vinculada a la meritocràcia, a les persones millor preparades per a desenvolupar la tasca que se'ls encomana. No una renovació de canvi de cares sense sentit. 

• Perquè represento els valors republicans i d’esquerres

Sóc una persona de profundes conviccions republicanes. La llibertat, la igualtat, la solidaritat, els drets i deures de la ciutadania, la corresponsabilitat, el rigor, la transparència, la vocació de servei... Vaig participar en la redacció de la ponència política d’ERC, ara fa un parell d’anys, en la part dels valors republicans. És quelcom que m’identifica. Sóc una persona clarament d’esquerres. Defenso la transformació de la societat, la justícia social, les llibertats individuals i col·lectives.

• Perquè em fa il·lusió

Crec sincerament que estic en el meu millor moment professional, tinc autèntica devoció per la política municipal (per la proximitat, per la capacitat de solucionar els problemes de la gent, pel contacte directe amb la ciutadania), crec que la meva preparació és un actiu per la candidatura d’ERC a Barcelona, i em fa molta il·lusió poder representar el Casal Enriqueta Gallinat al Cap i Casal.