Honestedat, proximitat, transparència, política

Fa pocs dies vaig anunciar la meva candidatura per esdevenir Regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Barcelona Vella. Vaig justificar la meva candidatura amb la fòrmula CONEIXEMENT + RENOVACIÓ + REPÚBLICA.

Presento candidatura en un escenari post 9N, tenint en compte que probablement d'aquí a pocs dies (potser demà mateix) el President de la Generalitat convocarà eleccions anticipades (plebiscitàries? constituents?), segurament per a principis de febrer de 2015. En l'eix nacional, Barcelona (i Ciutat Vella) ha donat un tomb de 180º. El 9N a Barcelona van votar 500.000 persones, prop de 400.000 a favor de la independència. Mai cap alcalde de Barcelona ha rebut tant suport. Per altra banda, a les darreres eleccions europees ERC va guanyar per primera vegada en democràcia a Barcelona, també als 4 barris de Ciutat Vella.

Les darreres enquestes publicades respecte la intenció de vot a les municipals (de juliol d'enguany) apunten a una victòria d’ERC a Barcelona. Tenim l’oportunitat de recuperar l’Alcaldia de la Capital de Catalunya. Ara més que mai hem de fer una proposta nítidament d’esquerres, republicana, no dogmàtica. 

Cal disposar d’un equip solvent, preparat, arrelat als barris, que siguem capaços de governar amb la ciutadania. Cal capgirar les polítiques d’habitatge, les polítiques en matèria de turisme, en matèria d'ocupació, les polítiques en matèria d'atenció a les persones, de la promoció de la vida independent. Cal revertir el procés liberalitzador de les polítiques econòmiques que ha materialitzat el govern de CiU (ordenança de terrasses, plans d’usos, horaris comercials). Cal fer una aposta sincera cap a la codecisió, la cogestió, la participació ciutadana en la presa de decisions del consistori, en la planificació. 

A Barcelona actualment hi ha més de 100.000 persones a l'atur, el doble que abans de la crisi. A Ciutat Vella 8.500 veïns i veïnes. La creació de llocs de treball, doncs, ha de ser la primera prioritat de qualsevol govern. Cal recuperar les polítiques actives d’ocupació, cal exercir lideratge en les polítiques educatives (Projecte Educatiu de Ciutat), cal invertir en la formació continuada, cal aprofundir en l’atractivitat per a l’activitat industrial (nova indústria, economia verda, biomedicina, tecnologia,...), cal preservar el sòl industrial de la ciutat. Ser independents ens permetrà governar les infraestructures (port, aeroport, Mercabarna, Consorci de la Zona Franca) i liderar el procés de reindustrialització.  Esdevenir capital d'un nou estat és el nou projecte de ciutat, transformar Barcelona en la Gran Barcelona (Àrea Metropolitana), elements clau per poder recuperar la prosperitat de la nostra ciutat.

La segona prioritat del proper govern municipal ha de ser l'atenció a les persones, la promoció de la vida independent de la gent gran, dels joves, de les persones amb discapacitat,... Cal garantir la distribució de la riquesa, la lluita contra les desigualtats i posar el peu al coll a la xacra de la Barcelona de les dues velocitats. L’any 2008, sobre una renda mitjana de 100 a Barcelona, a Pedralbes la renda mitjana era de 194’7 i a Ciutat Meridiana de 58’8. Quatre anys més tard, el 2012, la renda a Pedralbes va ascendir a 240’7 i a Ciutat Meridiana va descendir a 37’5. A Ciutat Vella la renda mitjana dels barris se situa, també, sota de la mitjana:

• El Raval: 62
• Gòtic: 94
• Casc Antic: 88
• La Barceloneta: 64

Aquesta Barcelona a dues velocitat és una xacra que s’ha expressat, per exemple, en episodis com els desnonaments i la conseqüent aparició de la Plataforma dels Afectats per les Hipoteques (PAH) esdevenint aquest, un instrument que s’ha mostrat útil i eficaç en els seus objectius, i èticament valuós en els seu plantejament. Una xifra: es tramiten 20 desnonaments al dia a la ciutat de Barcelona. Així doncs, les polítiques d’habitatge han d’esdevenir també una prioritat del govern municipal. Després de 40 anys de governs municipals (amb ICV al capdavant de les polítiques d’habitatge) Barcelona no disposa d’un parc públic d’habitatge suficient. L’habitatge públic s’ha venut. Cal corregir aquesta situació. I mentre no disposem del parc públic suficient, l’Ajuntament de Barcelona ha d’adquirir temporalment, en règim de lloguer, un parc d’habitatge suficientment nombrós com per poder fer política de preus.

L’Ajuntament no pot romandre impertèrrit davant l’elevat nombre de pisos buits (prop de 20.000), molts en mans de les entitats financeres. Més quan algunes d’aquestes entitats han estat rescatades pel govern de l’estat espanyol. Cal abordar aquesta prioritat de forma valenta, amb lideratge i decisió. 

Finalment, l’empoderament de la ciutadania, una autèntica aposta per la participació ciutadana, esdevé un element clau per tornar a prestigiar les administracions, la política. Els nombrosos casos de corrupció política han esquitxat a tots els nivells tant de les institucions espanyoles com les catalanes. Ciutat Vella no n’ha quedat al marge. Des dels casos de corrupció que va fer aflorar la Regidora Itziar González fins a les detencions vinculades al Teatre Principal (amb suborn a membres de la Guàrdia Urbana inclosos), passant per les deficiències en la inspecció d’activitats, com els pisos turístics, posen de manifest la necessitat de regenerar la política, també la política municipal. Calen representants polítics honestos, amb vocació de servei, que no tinguem cap mania a fer net. 

Si surto escollit com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona em comprometo a arremangar-me, a treballar de valent per la justícia social, per la creació de llocs de treball, per la igualtat, per la solidaritat, des de l'honestedat, la transparència, la proximitat.