#WertDimissió

El Català és la llengua pròpia de Catalunya. Una llengua mil·lenària que compta amb una comunitat lingüística de més de 13 milions de persones, esdevenint la novena llengua més parlada a Europa, i que s’ensenya a 162 universitats de tot el món.

El nostre model lingüístic a les escoles, denominat d’immersió lingüística –l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament– ha tingut resultats molt positius tant des del punt de vista educatiu, en la preservació del català i, sobretot, en termes de cohesió social a Catalunya. A nivell educatiu els alumnes a Catalunya assoleixen el coneixement del català de la mateixa manera que aprenen el castellà; així doncs l’adquisició del castellà està garantida en aquest model.

Han passat més de trenta anys des del Reial decret 2092/1978, en què s’incorporava oficialment la llengua catalana al sistema educatiu no universitari, i la immersió lingüística a Catalunya ha estat emulada, elogiada i reconeguda arreu. Una immersió lingüística amb necessitats de millora, però que ha comportat un coneixement i un ús del català difícils d’assolir sense la incorporació del context escolar en sentit ampli i l’entorn de l’alumnat a les oportunitats d’ús de la llengua catalana.

Des del punt de vista social el model d’immersió lingüística ha contribuït a evitar la fractura social entre comunitats lingüístiques diferenciades. L’escola, estenent el coneixement i l’ús social del català, garantint l’aprenentatge i el domini del castellà i, no segregant en centres o classes diferenciades als alumnes per motius lingüístics,  ha permès que la llengua no sigui motiu de fractura social i faciliti l’establiment d’una sola comunitat a Catalunya. Les noves realitats socials, fruit de l’arribada de famílies nouvingudes als nostres municipis, reforcen la idoneïtat d’un sistema educatiu que ajuda a mantenir la cohesió social als barris i als municipis, i que exerceix de sistema d’acollida i arrelament dels nois i noies immigrants.

Com em feia veure un amic fa pocs dies, fins i tot María Teresa Campos ha mostrat la seva estupefacció pel fet que hi hagi tanta gent «sorprendida porque los catalanes hablen catalán y que quieran continuar hablándolo».

Senyor Wert, amb la llengua no s’hi juga. Ja n’estem tips dels atacs intencionats i constants contra la nostra cultura, contra la nostra identitat, contra la nostra llengua. Ja n’estem tips de la prepotència d’un estat que mai ha entès la realitat plurinacional que el va configurar, que mai a respectat la diferència. Estem farts d’una Espanya sinònim de Castella, de llengua castellana i d’intransigència ideològica; una Espanya que és sinònim de Guàrdia Civil, de toros, d’ultradreta i de discriminació; una Espanya que nega, aparta, discrimina i ridiculitza aquells que no són com ells, tant és que siguin catalans, bascos, immigrants de tal o qual país, homosexuals,...«España una y no cincuenta y una»: és una idea tan simplista com falsa, una idea d’estat comparable a la França de Jean-Marie Le Pen o a la de l’islamisme salafista.

El PP ataca el català i el basc i tot allò que vagi en contra d’una idea molt prima, molt mesquina, molt avara del que hauria de ser Espanya. Una idea totalitària i egoista. És per això que els independentistes volem marxar d’Espanya perquè no hi creiem i perquè mai no va existir una Espanya com ells l’han falsificat. És per això que els catalans i catalanes decidirem properament independitzar-nos d’aquest estat que ens menysprea, que ens menysté. Aquesta Espanya ja se la poden quedar, senyor Wert. I la poden pagar vostès.