Les mentides d’«Eurovegas»

Aquests dies estem assistint a un espectacle dantesc entre el govern català i el govern de Madrid per acollir un oasi de joc, blanqueig de diners i llocs de treball escombraria amb falses promeses d’inversió i luxe. Parlo d’«Eurovegas», un projecte de 800 hectàrees d’hotels, centres comercials, centres de convencions i casinos al més pur estil del CSI de Grissom, 800 Ha! La mateixa superfície que tota l’Eixample barcelonina!

Fent una ullada a les dades publicades es pot afirmar que no quadren els números de llocs de treball, no quadren les superfícies necessàries amb els espais disponibles, s’obvien les normatives de protecció del territori, difícilment revocables, no quadren les capacitats inversores i hi ha una opacitat absoluta sobre els detalls del projecte.

Sobre els hotels

El projecte preveu construir un complex hoteler de 34 Ha (34 illes de l’eixample) amb 36.000 habitacions (un 63% de l’oferta hotelera de tot Barcelona).  Aquest pol hoteler, que competiria directament amb Barcelona, pretén captar 12 milions de nous visitants cada any. Tenint en compte que Catalunya és la regió del món amb més turisme i que Barcelona és la primera ciutat del món en congressos, la segona en creuers (després de Miami) i la quarta ciutat turística d’Europa, és poc creïble que «Eurovegas» pugui captar 12.000.000 de nous visitants, a no ser que els manllevi de Barcelona.

Sobre els llocs de treball

«Eurovegas» promet uns 200.000 llocs de treball (entre directes i indirectes). Els nombres no quadren.  Si comptem les persones que haurien de treballar als hotels, als casinos, als camps de golf,... tenint com a referència els treballadors que actualment té el sector turístic a Catalunya (283.000), aquest nou complex no pot generar més de 60.000, essent molt generosos. És evident que el projecte d’«Eurovegas» suposa a curt termini, activació econòmica i llocs de treball, és una solució fàcil i ràpida, però no hem de caure en els mateixos errors del passat. Els llocs de treball d’«Eurovegas», ens orienten altra vegada a la precarietat, a l’estacionalitat laboral i a la baixa qualificació professional sense valor afegit i sense identitat. Als catalans ens cal promocionar una classe mitja forta i estable, amb una base treballadora qualificada i reconeguda, amb autoestima i dignitat que emani del seu esforç, del seu coneixement i de la capacitat per reinventar-se i adaptar-se a un món en constant evolució. Només així serem capaços de superar les futures crisis econòmiques.

Sobre el joc

Es vol minimitzar la paraula casino, dient que només ocuparà un 5% del projecte (el 5% de 800Ha són 40Ha, és a dir, 40 illes de l’Eixample en casinos). Alerta: el tipus de joc que fa Adelson als seus casinos es basa en el joc a crèdit, amb la possibilitat d’utilitzar mitjancers. Aquest fet és rellevant ja que possibilita el blanqueig de diners tal com destaquen diversos informes internacionals, motiu pel qual el mateix Adelson està encausat. Per aquest motiu el projecte «Eurovegas» exigeix lleis fiscals a mida per evitar la fiscalització d’hisenda i intentar legalitzar el préstec per al joc, ara totalment prohibit.

Sobre els centres de convencions

Siguem seriosos, Barcelona (primera ciutat del Món en congressos)  compta amb el palau de congressos de Catalunya, La Fira (el recinte Firal de Montjuïc i el de Gran Via) i molt especialment el Centre de Convencions Internacional Barcelona, un dels centres de convencions més grans i moderns d’Europa. Tots ells ben comunicats i amb una oferta hotelera propera i de primera categoria. Barcelona no necessita més infraestructures per a convencions.

Sobre les inversions

«Eurovegas» promet inversions de més de 17.000 milions d’€. Si no ens deixem enlluernar per les xifres i fem nosaltres mateixos els càlculs, un milió de metres quadrats construïts (1.200 milions d’€) i les infraestructures necessàries (1.200 milions d’€), com a molt podríem preveure 2.400 milions d’€, xifra molt allunyada de les xifres que surten públiques. On aniran els 14.600 milions d’€ que falten?

Sobre les necessitats de Barcelona

Barcelona necessita mantenir una identitat catalana forta, que vinculi Barcelona i Catalunya, cosmopolitisme i història, i que generi una economia forta. Cal desvincular la marca Barcelona de la marca de turisme fàcil de sol, platja, sangria, toros i flamenco, cal allunyar-nos de la «marca Espanya»; no podem permetre que se’ns reconegui com un oasi de Casinos, llums de neó, i bodes disfressats d’Elvis. Què volem que representi la «marca Barcelona»? Per quins atractius volem ser reconeguts internacionalment? Pel talent? Pels negocis? Per l’emprenedoria? Pel pol econòmic que som? Pels sectors emergents que estem promocionant (Nano-Bio-TIC)? O el que volem és ser reconeguts com una ciutat del joc i el blanqueig de diners? Quin model turístic volem desenvolupar? El de la identitat i el cosmopolitisme o el del turisme franquícia en el que un no sap ni on és?

El nostre model de creixement, de sortida de la crisi, s’ha de basar en el coneixement, en el talent, en l’emprenedoria, aconseguir una «reindustrialització» de la nostra ciutat, que ens aporti valor afegit com a societat i com a pol econòmic i industrial que som. Ens hem passat anys esforçant-nos a esdevenir el Silicon Valley del sud d’Europa. Volem arribar a acords amb el MIT de Boston per ser un pol de coneixement i innovació o preferim acollir iots de luxe i ser Las Vegas d’Europa?