L'efecte imatge país es podria definir per tant com qualsevol influència, prejudici, biaix o predilecció sostinguda pels compradors industrials i individuals, i provocada per la imatge de l'origen associat amb l'empresa, producte o marca en qüestió. Així, la percepció que el conjunt de la societat té d'un país és el que coneixem com a marca país. Afecta, per tant, a molt diferents àmbits, des del polític, social i cultural fins l'econòmic i comercial.
La «marca Barcelona», lligada a la «marca Catalunya» hauria de pretendre influir en la venda de productes i serveis, la captació de talent i inversions, o l'atracció de turisme. La imatge d'un país és un element que ha de facilitar la competitivitat de les empreses en la seva expansió internacional.
Els països que han aconseguit crear percepcions positives tenen avantatges competitius que afegeixen valor als seus productes o serveis. Per contra, quan no hi ha percepcions o aquestes són negatives, la penetració i permanència de les seves ofertes i serveis ha de superar un obstacle que pot ser més alt que qualsevol barrera tècnica.
Les marques líders poden generar efectes molt positius sobre la imatge d'un país i, com a referents d'èxit internacional, poden actuar com a ambaixadores de la imatge comercial de Barcelona, de Catalunya. No en va, són cada vegada més les marques catalanes i barcelonines que aconsegueixen posicions de lideratge mundial en els seus respectius sectors, pel que representen un actiu d'enorme valor per a la nostra economia.
Aquí rau la importància de desvincular-nos de la «marca Espanya».
El desembre de 2011 el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona aprovava, a instàncies del grup independentista, vincular la «marca Barcelona» a la «marca Catalunya», desvinculant-la de la «marca España». 35 dies després, ignorant el mandat del Plenari Municipal, Barcelona es va adherir a una associació que té com a objectiu la promoció de la «marca España». A què juga el govern de Trias?
La imatge d'un país és un element que ha de facilitar la competitivitat de les empreses en la seva expansió internacional. En el cas d'Espanya, la seva imatge país passa, convindrem tots, per hores baixes. Per bé que les marques líders generin efectes molt positius, el moment econòmic actual de l’estat Espanyol i l’estat de les seves finances, pràcticament intervingudes des d’Europa, és poc encoratjador i poc incentivador.
La «marca Espanya» no és un bon passaport. La imatge que actualment projecta Espanya al món no és la que convé a una ciutat com Barcelona; una ciutat solvent, emprenedora, amb talent, amb indústria, capdavantera en molts àmbits. La imatge internacional de crisi espanyola, amb un govern a tocar de la intervenció europea, amb bancs rescatats amb diners públics, que no concedeixen crèdit a les empreses (sinó que usen els diners dels rescats per comprar deute estatal, guanyant una bona picossada amb el diferencial dels interessos entre el rescat i el deute) perjudica la imatge de la nostra capital. Un estat que apareix sovint en les portades de la premsa internacional com un estat a la UVI, no és una bona carta de presentació.
Barcelona té una imatge positiva, vinculada a la innovació i la creativitat que perd fuel per la imatge genèrica d’Espanya. Barcelona és una de les ciutats més valorades per a viure-hi, amb atractiu per a l’organització d’esdeveniments empresarials, vinculada a valors positius, al coneixement, a l’emprenedoria, a la cultura, a l’arquitectura, a la tecnologia... però cal que s’aparti dels tòpics units a la «marca España» que no funcionen per als negocis, la tecnologia o la investigació. A la vegada Catalunya necessita tenir una capital potent i internacionalitzada, ha de poder agrupar les marques que conté (com la «marca Barcelona»), té un gran potencial en turisme cultural, un bon nivell i qualitat de vida, però encara està poc associada a Barcelona. Catalunya està associada a la vitalitat, la qualitat, l’excel·lència, la creativitat, al teixit associatiu i empresarial, a l’emprenedoria...
