El #25N Duran (CiU) o Catalunya SÍ (ERC)?

El 25 de novembre els catalans i catalanes tenim l’oportunitat de decidir quin parlament ens durà al referèndum per la independència de Catalunya. Ningú posa en dubte que després del 25N hi haurà majoria absolutíssima de diputats i diputades a favor de celebrar el referèndum (totes les enquestes apunten que CiU+ERC+ICV sumaran més del 66% de diputats). Així doncs, el dubte que cal resoldre el diumenge 25 serà la distribució dels pesos d’aquests 3 partits.

El 25 de novembre cal decidir si CiU tindrà majoria absoluta i qui serà el 2n partit del parlament, si ERC-Catalunya SÍ, el PSC o el PP. És en aquest punt que voldria fer algunes reflexions o aportar algunes preguntes de les que no en tinc la resposta:

Quan es convoqui el referèndum per la independència, quin vot promourà Unió, el soci de Convergència? El Secretari General de CiU, Duran i Lleida, continuarà defensant el NO a la independència? Declaracions dels darrers dies de Duran i Lleida:

• «Jo no sóc independentista. A Catalunya no hi ha un sentiment majoritari d'independència. La independència ni interessa ni convé a Catalunya»
• «L'exercici del famós dret a l'autodeterminació no és equivalent a independència. Jo puc exercir el dret a l'autodeterminació i apostar per una fórmula per continuar en el context d'Espanya».
• «Cap Govern europeu reconeixeria una declaració d'independència de Catalunya respecte d'Espanya»
• «Mas ha de negociar amb Rajoy un estatus especial per a Catalunya i no pretendre la independència»
• «Una part de Catalunya no era a la manifestació i no tots els que hi van participar pensen el mateix»

El que tinc clar és que  Catalunya SÍ, els socis d’ERC demanaran el vot pel SÍ a la independència (http://catalunyasi.wordpress.com/suports-eleccions-2012): els músics Lluís Llach, Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Joan Reig i Pep Poblet, els actors Txe Arana, Joan Lluís Bozzo, Joan Masferrer i Carles Canut, el periodista Salvador Alsius, Joan Manuel Tresserras, el Pare Manel, Moisès Broggi, l'escriptor i diputat a Madrid Alfred Bosch... i fins a 137 persones de diferents àmbits faran campanya pel SÍ.

Quin nou país volem construir entre tots? Un país amb unes polítiques socials, sanitàries i educatives modernes, valentes, decidides, i una clara aposta per l’emprenedoria, el coneixement i el talent, o un país ancorat a les polítiques de dretes, poruc, sota les ordres del capital?

Quin parlament volem que tingui el nostre país? Un parlament amb una majoria absoluta de CiU, i l’Alícia Sánchez Camacho de cap de l’oposició,  amb el seu discurs unionista de la por i el descrèdit? O bé un parlament plural, amb l’Oriol Junqueras de cap de l’oposició, una oposició responsable que no defallirà marcant el camí cap a la independència?

Proposar un estat propi per Catalunya, com diu CiU, és millorar el finançament i demanar més competències a Madrid com diu Duran o és la independència com diuen alguns dirigents de Convergència off the record?

Jo, el 25 de novembre votaré ERC-Catalunya SÍ, perquè vull votar independència. 

El full de ruta d’Artur Mas o «com marejar la perdiu»

Fa pocs dies el President Mas ha explicat quin és el seu full de ruta, què té previst CiU per a la propera legislatura, quins passos vol fer per tal de poder convocar el referèndum sobre la independència de Catalunya. El President Mas ho ha deixat molt clar:

PRIMER. Anar a Madrid a demanar permís per fer un referèndum.

SEGON. Si li diuen que no tenim dret a decidir, proposar modificar el marc legal espanyol per incloure el dret a decidir. Per qui no h entengui, es refereix a reformar la Constitució.

TERCER. Si no aconsegueix prou suports per reformar la Constitució Espanyola, explorarà si la Llei de Consultes catalana és un marc legal suficient com per poder formular la pregunta.

QUART. Si resulta que la Llei de Consultes catalana no és un marc legislatiu suficient, buscar un marc legal superior, com la UE.

No ho ha dit, però és fàcil deduir el CINQUÈ punt: si tampoc trobem aixopluc en la legislació superior, convocar eleccions per demanar una majoria suficient al Parlament per poder convocar el referèndum en contra de la legalitat espanyola.

Per mi, aquesta és una versió 2.0 del tradicional «fer la puta i la Ramoneta» o «marejar la perdiu».

El dia 11 de setembre el poble de Catalunya va dir que ja en té prou. Els resultats de les eleccions del 25 de novembre previsiblement configuraran un parlament clarament sobiranista. I malgrat tot, el President Mas insisteix en un full de ruta lent, condemnat al fracàs abans de començar.

El 25N els catalans i catalanes votarem majoritàriament independència. Sens dubte. Però el 25N Catalunya també decideix el com i el quan, i aquí és un rauen les diferències entre les dues opcions sobiranistes majoritàries. Si ERC treu uns bons resultats el 25N, si ERC esdevé segona força, el parlament i la Generalitat no «marejaran la perdiu» quatre anys més.

Parlem clar: fer el referèndum implicarà un xoc de legitimitats entre la Generalitat i l’Estat, una tensió inevitable. L’estat espanyol no és ni serà mai el Regne Unit. Pensar que es pot aconseguir el permís de Madrid o pretendre modificar la Constitució és una burla al poble català. Després de les eleccions cal conformar un govern sobiranista que organitzi i convoqui el referèndum. Serà després de la consulta, amb els resultats a la mà, que caldrà veure com es gestiona el resultat, quins passos cal fer, per donar compliment a la voluntat del poble català, sigui quina sigui.

Entre la via lenta i perniciosa de CiU de Mas i Duran, i la via decidida i segura d’ERC, jo ho tinc clar #JoERC.

El cinisme polític del PP

Fa pocs dies apareixia al diari ARA un article posant de manifest l’incompliment de l’Estat espanyol amb Catalunya pel que fa a les inversions en els trens de rodalies.

El febrer de 2009 el Consell de Ministres va aprovar el Pla d’infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, amb una inversió prevista de 4.000M€; 1000M€ menys del que els experts assenyalaven com a necessari. Aquesta inversió havia de donar cobertura a 80.000 habitants més, augmentar un 60% l’oferta comercial, reduir els temps dels viatges en un 20%, i pràcticament fer desaparèixer els retards (el 99% dels trens tindrien retards inferiors als 3 minuts).
3 anys després, 3.250M€ dels 4000 milions previstos i aprovats pel consell de ministres, no han estat ni licitats, ni adjudicats, i tan sols s’han executat un 6,9% de les reformes previstes.Mentre a Madrid s’han construït més de 80 Km de noves línies, a Barcelona no se n’ha fet cap. Malgrat que els projectes constructius dels nous accessos als aeroports de Barajas i del Prat van sortir publicades al BOE el mateix dia, el 28 de novembre del 2002, els accessos de Madrid a l’aeroport de Barajas (8,8km de túnel) està en funcionament des de 2011, les obres de connexió de Barcelona amb El Prat encara no han començat.Mentre l’any 2011 l’Estat espanyol tan sols va executar un 35,53% de la inversió pressupostada per Catalunya (va ser la comunitat amb menys tant per cent executat de tot l’Estat), a la comunitat d’Aragó es van executar el 120% de les inversions i a la comunitat de Madrid un 111%.
Aquest 2012, els Pressupostos Generals de l’Estat han reduït la previsió d’inversió a rodalies de Barcelona un 84%, rebaixant la partida fins als 8M€, 200.000€ menys que la partida destinada a la Casa Reial.Malgrat aquests incompliments flagrants amb els catalans i les catalanes, el PP continua practicant el seu cinisme polític exigint coherència i unitat d’acció a les administracions catalanes.Crec que cal dir ben alt i clar que la política del PP des de Madrid anul·la qualsevol avenç social i nacional per a Catalunya i per a Barcelona; sovint el que proposen a Madrid i a Catalunya és diametralment oposat. I poso alguns exemples barcelonins:

1. Pacten una congelació de l’IBI a Barcelona mentre el govern de Mariano Rajoy aprova un increment de l’IBI en un 10% per Reial Decret.
2. Proposen una targeta de transport públic subvencionada i rebutgen les retallades al servei de transport públic mentre des de Madrid redueixen l’aportació de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità en un 30% (passa de 133 a 93M€).
3. Plantegen ajudes per als infants amb necessitats educatives especials, mentre pacten retallades pressupostàries amb el Govern de la Generalitat i, el que és pitjor, neguen un tracte fiscal just per a Catalunya.
4. Proposen reorganitzacions del personal municipal en l’àmbit social o l’increment del nombre de Guàrdies Urbans, mentre des de Madrid fan uns pressupostos generals de l’estat que restringeixen la incorporació de nou personal a les administracions.
5. Defenestren les polítiques de promoció econòmica internacional de Barcelona, pactant una reducció del 28% d’aquesta partida pressupostària, mentre a Madrid fan créixer aquesta partida un 60% respecte el 2011.
6. Exigeixen al govern municipal més ajuts per a entitats del tercer sector, mentre a Madrid retallen en un 56% les polítiques actives d’ocupació, afectant 112 centres especials de treball i unes 2.500 persones amb discapacitat.
7. Parlen d’aplicar una austeritat «merkelitzadora» a Barcelona, mentre des de Madrid aproven despeses sumptuoses per a les ambaixades espanyoles: manteniment dels jardins de l’ambaixada a París 460.000€, estudi de l’ampliació de l’ambaixada a Moscou 180.000€, restauració del pati de l’ambaixada espanyola al Vaticà 390.000€, nova residència de l’ambaixador espanyol a Rabat 6.369.000€, noves banderes espanyoles per a les ambaixades 330.880€...
8. Insten a la Generalitat de Catalunya a fer efectiu el pagament de les subvencions pendents, i no es comprometen amb els 11.000M€ que l’estat deu a Catalunya en forma d’inversions i transferències pendents.
9. A Barcelona proposen abonaments per a la xarxa de museus, mentre des de Madrid redueixen un 62% el finançament d’institucions culturals (catalanes) d’àmplia projecció (passa de 9,5M€ a 3,6M€).

Prou espoli fiscal, prou espoli social, prou espoli lingüístic. Independència JA!

Mas ha d'escollir

Els partits polítics catalans han finalitzat els seus respectius congressos: alguns amb renovació, com en el cas d’ERC, altres amb tímids relleus, com en el cas del PSC, i altres amb un «com sempre», com en el cas d’Unió. En aquests processos congressuals, els partits polítics defineixen les línies bàsiques de les seves polítiques.

ERC va definir el full de ruta cap a la República Catalana, en base als valors republicans (rigor, transparència, participació, igualtat, llibertat, solidaritat,...).

A Convergència no va quedar gaire clar què pretenen; mentre un Felip Puig emocionat deia que «Catalunya buscarà construir les estructures d'estat propi que necessita» i que cal assolir «la plenitud nacional de Catalunya», Oriol Pujol, dos dies després, afirmava que «Convergència no és un partit independentista, és un partit nacionalista, catalanista». Mentre, els seus companys de federació, Unió, es declaren «confederals amb Espanya, en defensa l’autogovern, l'economia social de mercat i la doctrina social de l'església». Duran va afirma que «la independència 'ni interessa ni convé». I el PP d’Alícia Sánchez-Camacho ha fet un «gir catalanista per avançar cap a l’autonomisme diferencial»... qui ho entengui que m’ho expliqui...

Amb aquest panorama al davant, Artur Mas ha d’escollir, s’ha de definir. O bé continua amb els companys de viatge (Unió i PP) que no volen ni sentir a parlar de sobiranisme, o bé camina amb ERC cap a l’Estat Propi, cap a la Independència.

No s’hi val a continuar marejant la perdiu. Artur Mas defensa un pacte fiscal indefinit i que Madrid no acceptarà de cap de les maneres, i com a pla B proposa establir una Hisenda Pròpia; és que el pacte fiscal no inclou una hisenda pròpia? Si vol implantar la hisenda catalana ja hi ha una majoria suficient al Parlament de Catalunya per fer-ho!

Sr Mas, el que hauria de fer, el que molts catalans esperen que faci, és definir-se, aclarir-se, marcar un rumb clar, diàfan, i caminar cap allí. Deixi’s d’eufemismes, metàfores i Itaques! Cap a on vol caminar? Cap a la independència? Doncs som-hi, podrà comptar amb ERC. Cap a l’autonomisme diferencial semiconfederal dins d’una Espanya plural? Doncs aleshores no canviï res de res.

Sr Mas, o manté el seu govern tripartit a l’ombra (Convergència, Unió i PP) o avança cap a la plena sobirania. No es pot ser a missa i repicar campanes.

No hi ha pla B #independènciaJA

L’expressió «cornut i pagar el veure» (no el beure) prové de la possibilitat que tenien certs cornuts de poder pagar per veure/comprovar que els estaven enganyant. «Cornut i pagar el veure» descriu perfectament l’actitud del govern català enfront de l’ofensiva sistemàtica i premeditada del PP en contra dels interessos dels catalans, en contra del nostre autogovern, de la nostra cultura i de la nostra llengua; paguem per continuar mirant, des de la barrera, com ens espolien socialment i fiscalment.

Divendres rere divendres l’estat espanyol va desmuntant l’estat autonòmic, envaint o eliminant competències transferides i sotmetent a l’asfixia econòmica als catalans i catalanes i les nostres administracions; llei d’estabilitat pressupostària, reforma laboral, retallades (ajustos que diuen ells) en sanitat, educació, beques universitàries, ajuntaments,... i l'últim divendres, la gestió de les conques dels rius.

I mentre, el govern català de CiU, amb el suport constant del PP, fa de «cornut i pagar el veure».

L’exultant presidenta reelecta del Partit Popular (de Catalunya?) Alícia Sánchez-Camacho afirmava aquests dies que no acceptarà «de cap de les maneres una Hisenda pròpia que suposi una insubmissió fiscal a l'Agència Tributària». Alicia Sánchez-Camacho, ha presentat el seu partit com «l'alternativa al separatisme»; efectivament, davant la indefinició de CiU, la desaparició del PSC i l’estancament en el comunisme clàssic i conservador d’ICV, a Catalunya o bé governaran els unionistes conservadors o bé governarem els independentistes progressistes.

Amb una cosa estic completament d’acord amb Alícia Sánchez-Camacho: Catalunya està en una «cruïlla històrica» que, per ella, pot ser o bé «una oportunitat» o bé una «ruptura». Jo crec que l’oportunitat és precisament la ruptura.

President Mas, no hi ha Pla B. Només hi ha un pla possible, que comporta la confrontació amb l’estat. El Pla, el viatge cap a Ítaca, és la Independència.

El «gran germà» declara l’estat d’excepció a Barcelona

El proper 3 de maig Barcelona acollirà la cimera del Banc Central Europeu.

El Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz, el «gran germà», va fer unes declaracions contundents: «Espanya ha decidit que Barcelona sigui la seu d’aquesta cimera, i Espanya, que té recursos policials suficients, no permetrà ni disturbis ni una mala imatge».

Aquestes contundents declaracions del Ministro del Interior són el paraigües de les mesures que Espanya pensa aplicar sobre Barcelona: 

• Suspendre l'espai Schengen des de 2 dies abans de la cimera, per evitar que vinguin  possibles «antisistema»: quina ximpleria, que no poden venir uns dies abans?
• Instal·lar més càmeres de videovigilància, per prevenir aldarulls: voldran dir per filmar-los, no per prevenir-los! Des de quan tenir una càmera filmant impedeix que hi hagi aldarulls?
• Desembarcar amb 2.500 efectius de la policia espanyola, de la «Policia Nacional» i de la Guàrdia Civil, per menystenir la capacitat d’actuació els Mossos d’Esquadra.

El veritable motiu de tot plegat és el que el germà gran de l’Alberto Fernández Díaz (etern candidat del PP a Alcalde de Barcelona, i actual company de govern de Xavier Trias) va deixar clar: «la Guàrdia Civil i la Policia Nacional seran molt visibles aquests dies a Barcelona».

Cal recordar que un dels objectius de l’arribada de Llanos de Luna, Delegada del Govern espanyol a Catalunya, és que la «policía nacional» torni a ser ben visible a la capital de Catalunya; la mateixa que va dir que el castellà està en perill a Barcelona, que impedeix l’entrada del Síndic de Greuges al Centre d’Internament d’Estrangers, que afirma que una Catalunya Independent seria un dels països més pobres d’Europa. A més el projecte de pressupostos de l’Estat ofega els pressupostos de la Generalitat, provocant una reducció d’efectius dels Mossos d’Esquadra, i impedeix la substitució de les jubilacions als Bombers i Guàrdia Urbana de Barcelona.

Srs. del PP, germans Fernández Díaz: si volen que Espanya aculli una cimera del BCE, organitzin-la a Madrid! El PP només la volen a Barcelona per tornar a dir que la capital de Catalunya és la  «capital de los antisistema» i per poder desembarcar amb els cossos de policia de l’estat, passant per sobre del comandament dels mossos, i vilipendiant la imatge internacional de Barcelona.

Elefants, pressupostos, consultes i República

Nou article publicat al Diari Gran del Sobiranisme: "Visca la República Catalana!":

Aquesta darrera setmana hem assistit a celebracions i esdeveniments que malgrat d’entrada semblen inconnexos, crec que val la pena valorar en conjunt: el primer aniversari de la Consulta sobre la Independència de Catalunya a Barcelona, el 10A, el 81è aniversari de la declaració de la República Catalana (el 14 d'abril), la presentació del projecte de pressupostos de l'estat pel 2012 i el safari del monarca campechano.

Llegir més...