Sí al comerç de Barri, no a l’espoli comercial!

El govern espanyol torna a carregar contra els interessos dels catalans i les catalanes, amb una nova forma d'espoli, l'espoli comercial. Es volen carregar la base del nostre model comercial, promovent unilateralment la liberalització dels horaris comercials.

Barcelona té una estructura comercial singular, en relació a altres ciutats europees de característiques similars, degut a la tradició gremial i associativa del petit i mitjà comerç, que avui es vertebra a partir dels eixos comercials. Una estructura comercial pròpia de la nostra ciutat, que aporta proximitat i seguretat, fomenta la cohesió social als nostres carrers, als nostres barris. Fruit de la naturalesa d’aquest teixit comercial propi, les grans superfícies no han penetrat a la ciutat de la mateixa manera que a altres indrets, fent de Barcelona una de les poques ciutat europees on el percentatge de vendes del petit i mitjà comerç és superior al de les grans superfícies.

Els horaris comercials han de permetre atendre de manera adequada les necessitats de la població i que facilitin la compra en aquells moments de l'any en què es generen puntes de demanda. Però també han de respectar el drets dels treballadors i treballadores, així com compaginar la vida laboral amb les relacions personals i familiars.

El comerç de barri, el comerç emprenedor (al 47% dels comerços catalans només hi treballa el propietari), malgrat la caiguda de vendes deguda a la crisi, ha garantit llocs de treball i ha facilitat la conciliació de la vida laboral i familiar.  Un exemple: el 2011 el petit i mitjà comerç va crear 11.000 llocs de treball a Catalunya. A Madrid, amb els horaris liberalitzats, en va destruir 24.000.

La majoria dels països europeus han regulat els horaris comercials per evitar una liberalització total, on el gran beneficiat són les grans corporacions. La liberalització dels horaris comercials ens apropa a un model de ciutat que no es correspon ni amb el model urbanístic comercial de la ciutat mediterrània ni amb l’estructura socioeconòmica del nostre país.

Liberalitzar els horaris comercials implicaria la desaparició comerç de barri, de proximitat, que ens caracteritza, a favor de les grans corporacions. Comportaria una reducció de l’oferta, una pèrdua de llocs de treball, i la desertització comercial en les zones no turístiques o centrals de la ciutat. Tenir la botiga oberta més hores no implica incrementar les ventes, sinó dilatar-les en el temps, i sí que comporta un augment de les despeses. Liberalitzar els horaris farà les botigues petites i mitjanes hagin de tancar.

Només les grans superfícies i els grans comerços poden assumir un període de pèrdues econòmiques degut a l’increment de la despesa sense un augment de les vendes, a l’espera del tancament dels petits i mitjans comerços, la desertització comercial, per posteriorment poder monopolitzar el mercat.

Cal defensar els eixos comercials, que enforteixen el comerç del barri, que donen serveis, que cohesionen. Els eixos comercials ben estructurats, forts, amb el suport de l’administració, són els únics que poden mantenir el pols a les grans corporacions, uniformitzades, anònimes, neutres.

Cal promoure un model de ciutat on es pugui viure, comprar i fer activitats de lleure sense haver de fer grans desplaçaments; una ciutat compacta. Un model econòmic basat en la petita i mitjana empresa i en el comerç de proximitat, que identifica el model Barcelona.

El comerç de barri no es rebaixa. No a la liberalització d'horaris comercials. No a l’espoli comercial!