A Catalunya hi ha molts independentistes,
bastants federalistes i alguns (pocs) confederalistes. De fet, segons totes les
enquestes publicades els partidaris del SÍ en un referèndum sobre la
independència de Catalunya aplegarien aproximadament el 65% dels vots si la
consulta es produís avui.
Tots plegats, independentistes, federalistes i
confederalistes, pretenem el mateix objectiu: canviar el marc de la nostra relació amb l’estat espanyol,
tractar-nos d’igual a igual. Així doncs els independentistes, els federalistes
i els confederalistes hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord en fer el
primer pas imprescindible per assolir el nostre objectiu: ser lliures per poder
decidir com ens volem relacionar amb l’estat espanyol.
La llibertat per decidir és el requisit previ
per tal que dues nacions es confederin o es federin, cal que les dues parts hi
estiguin disposades i triïn lliurement. Independentistes, federalistes i
confederalistes hauríem de defensar tots junts el procés de secessió de l’estat
espanyol per, una vegada essent independents, decidir quin tipus de vinculació
pretenem amb l’estat espanyol, i proposar-ho.
Qui a dia d'avui defensi i pretengui canviar la
relació amb Madrid dins el marc constitucional espanyol per tal de construir
una federació o confederació, sense un procés secessionista previ, o bé
s’enganya o bé pretén enredar la ciutadania. A Espanya no hi ha cap intenció de
federar-se o confederar-se amb Catalunya. Ho han dit per activa i per passiva
tots els governs, i no hi ha cap partit estatal que ho proposi; com a mínim no
n’hi ha cap amb possibilitats de guanyar unes eleccions en el futur proper.
Una Catalunya independent seria lliure per
poder proposar (o no) vincles amb l’estat espanyol (o amb qualsevol altre estat),
negociar aquests vincles, i si hi ha un acord satisfactori, materialitzar-los.
Pretendre negociar noves relacions partint d’una posició d’inferioritat, és fer
volar coloms, marejar la perdiu.
La manifestació de l’11 de setembre va posar
sobre la taula la necessitat que el poble de Catalunya prengui les regnes del
seu futur. Des d’ERC (i des d’altres formacions polítiques) defensem que el
poble de Catalunya és sobirà per decidir el seu futur, el futur de Catalunya.
De cap de les maneres pretenem decidir el futur de la resta de l’estat.
Catalunya no pot decidir que Espanya es confederi o es federi amb Catalunya.
Per tant, una opció confederalista o federalista al referèndum que es
realitzarà l’any vinent implicaria prendre una decisió sobre el futur del poble
veí. I si la resta de l’estat no vol confederar-se o federar-se? Això ho han de
decidir ells! De la mateixa manera que els catalans volem poder decidir el
nostre futur col·lectiu no és pertinent pretendre decidir el futur col·lectiu
de la resta de l’estat.
Crec que hi ha un altre pas previ en el que segurament haurien estat d'acord tant els independentistes, com els federalistes i els confederalistes: el pacte fiscal? Gràcis pel blog.
ResponEliminaAquest acord ja es va provar, i tan sols va comptar amb el suport de CiU, ERC i ICV, i l'Estat Espanyol ja va dir que no...
ResponEliminaVaja aleshiores anava jo errat. Ara recordo que els socialistes no es van adherir a aquesta iniciativa... De vegades costa recordar el que la raó no comprèn... Moltes gràcies per la resposta. Salut,
ResponElimina