Fent una ullada a les dades publicades es pot afirmar que no
quadren els números de llocs de treball, no
quadren les superfícies necessàries amb els espais
disponibles, s’obvien les normatives de protecció del territori, difícilment revocables, no
quadren les capacitats inversores i hi ha una opacitat absoluta sobre els detalls del projecte.
Sobre els hotels
El projecte preveu construir un complex hoteler de 34 Ha
(34 illes de l’eixample) amb 36.000 habitacions (un 63% de l’oferta hotelera de
tot Barcelona). Aquest
pol hoteler, que competiria directament amb Barcelona, pretén captar 12 milions
de nous visitants cada any. Tenint en compte que Catalunya és la regió del
món amb més turisme i que Barcelona és la primera ciutat del món en congressos,
la segona en creuers (després de Miami) i la quarta ciutat turística d’Europa,
és poc creïble que «Eurovegas» pugui captar 12.000.000 de nous
visitants, a no ser que els manllevi de Barcelona.
Sobre els llocs de treball
«Eurovegas» promet
uns 200.000 llocs de treball (entre directes i indirectes). Els nombres no
quadren. Si comptem les persones que haurien de treballar als hotels, als
casinos, als camps de golf,... tenint com a referència els treballadors que
actualment té el sector turístic a Catalunya (283.000), aquest nou complex no pot generar
més de 60.000, essent molt generosos. És
evident que el projecte d’«Eurovegas» suposa a curt termini, activació
econòmica i llocs de treball, és
una solució fàcil i ràpida, però no hem de caure en els mateixos errors del
passat. Els llocs de treball d’«Eurovegas», ens orienten altra vegada a la
precarietat, a l’estacionalitat laboral i a la baixa qualificació professional
sense valor afegit i sense identitat. Als catalans ens cal promocionar una
classe mitja forta i estable, amb una base treballadora qualificada i
reconeguda, amb autoestima i dignitat que emani del seu esforç, del seu
coneixement i de la capacitat per reinventar-se i adaptar-se a un món en
constant evolució. Només així serem capaços de superar les futures crisis
econòmiques.
Sobre el joc
Sobre els centres de convencions
Siguem seriosos, Barcelona (primera ciutat del Món en
congressos) compta amb el palau
de congressos de Catalunya, La
Fira (el recinte Firal de
Montjuïc i el de Gran Via) i molt especialment el Centre de Convencions Internacional
Barcelona, un dels centres de convencions més grans i moderns d’Europa.
Tots ells ben comunicats i amb una oferta hotelera propera i de primera
categoria. Barcelona no
necessita més infraestructures per a convencions.
Sobre les inversions
Sobre les necessitats de Barcelona
Barcelona necessita mantenir una identitat catalana forta, que vinculi Barcelona i Catalunya, cosmopolitisme i història, i que generi una economia forta. Cal desvincular la marca Barcelona de la marca de turisme fàcil de sol, platja, sangria, toros i flamenco, cal allunyar-nos de la «marca Espanya»; no podem permetre que se’ns reconegui com un oasi de Casinos, llums de neó, i bodes disfressats d’Elvis. Què volem que representi la «marca Barcelona»? Per quins atractius volem ser reconeguts internacionalment? Pel talent? Pels negocis? Per l’emprenedoria? Pel pol econòmic que som? Pels sectors emergents que estem promocionant (Nano-Bio-TIC)? O el que volem és ser reconeguts com una ciutat del joc i el blanqueig de diners? Quin model turístic volem desenvolupar? El de la identitat i el cosmopolitisme o el del turisme franquícia en el que un no sap ni on és?
El nostre model de creixement, de sortida de la crisi,
s’ha de basar en el coneixement, en el talent, en l’emprenedoria, aconseguir una «reindustrialització»
de la nostra ciutat, que ens aporti valor afegit com a societat i com a pol
econòmic i industrial que som. Ens hem passat anys esforçant-nos a esdevenir el Silicon Valley del sud d’Europa. Volem arribar a acords amb el MIT
de Boston per ser un pol de coneixement i innovació o preferim acollir iots de
luxe i ser Las Vegas d’Europa?
