Barcelona no
té cap motiu per negar-se, en genèric, a encapçalar una possible
candidatura a uns Jocs Olímpics d’Hivern. Ara bé, una decisió d’aquest calibre té tot el sentit que es plantegi en el marc
d’una Consulta Ciutadana. Així ho ha defensat ERC des d’un principi, des de
fa 3 anys.
Si realment
creiem en la participació ciutadana en la presa de decisions, en la democràcia
participativa, és evident que hem de
començar a consultar la ciutadania en decisions estratègiques de ciutat i de
país. L’administració ha d’assegurar que els projectes presentats siguin
coherents social, econòmica i ambientalment, i la ciutadania ha de participar
de la decisió. Són els ciutadans qui hem de decidir si volem acollir uns Jocs
Olímpics d’Hivern o no. I són les
administracions qui, en base a la voluntat popular, elaborin un projecte (o no)
que estigui a l’alçada.
No entenc el
relat d’ICV
en aquests 3 anys: primer defensant el projecte com un element vertebrador i
cohesionador del país, després posant en dubte la sostenibilitat del projecte
(abans d’elaborar-lo), després oposant-se als jocs, per fa poques setmanes
demanar una consulta i finalment al
darrer Consell Plenari de Barcelona retirar la paraula a la ciutadania i
proposar que la decisió es prengui en instàncies polítiques.
Sí que entenc la negativa del PP. Després del fiasco de la candidatura de Madrid al PP no li fa gens de gràcia que Barcelona torni a ser seu olímpica. Ho entenc, però no ho comparteixo. Al meu entendre la política es fa a favor de la ciutadania, no per revenges infantils. Si no és per un atac de banyes, com és que el PP ha donat suport incondicional a la celebració dels JJOO d’Estiu a Madrid el 2020, i en canvi diu que ara no toca presentar la candidatura de Barcelona? I més tenint en compte els JJOO d’estiu tenen un cost infinitament superior a uns d’hivern, que l’Ajuntament de Madrid té un deute de més de 6.500 milions d’euros (mentre que l’Ajuntament de Barcelona no arriba als 1.200M€) i que la situació socioeconòmica el 2022 no serà pitjor que el 2020; segurament serà millor.
La negativa del PP també es pot emmarcar en la negativa reiterada de l’estat espanyol a invertir al Pirineu, com en el cas de la variant de la Seu N-260, la reforma del port del Cantó, al tram Adrall-Canturri de la N-260, la variant de la Pobla de Segur, l’eix pirinenc de Perves – Xerallo, el port de la Bonaigua, el port de Comiols, el desdoblament Ferrocarril Barcelona-Vic (previst al Pla de Rodalies que hauria d'estar fet fa anys), els Punts Negres N-260 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, en la línia de tren de Ripoll a Puigcerdà, en el túnel de Tosses...
No es pot presentar candidatura olímpica amb el partit que governa l’estat espanyol en contra, cert. Segons el projecte executiu l’Estat Espanyol ha d’aportar 770M€, i si ja sabem que fins i tot quan l’estat espanyol diu estar a favor de certes transferències o quan firma alguns convenis, no paga, podem estar segurs que sense estar-hi d’acord, segur que no pagarà.
És en aquest context que situo la proposta de
l’Alcalde de posposar la candidatura. Si
presentem candidatura pel 2026 o el 2030 esperem fer-ho amb el suport del
Comitè Olímpic Català, dins la República Catalana, com un projecte de país,
per donar a conèixer Catalunya al món. Aleshores segur que l’opinió del PP no es
podrà considerar determinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada