El 10 d’abril de 2010 Barcelona va viure un moment històric pel que fa a la participació ciutadana. Per primera vegada es celebrava una consulta ciutadana organitzada des de la ciutadania. El resultat: 257.645 vots, més del 20% del cens, més de 7.000 voluntaris i voluntàries, prop de 2 anys de feina voluntària i voluntariosa que van fer possible aquest gran esdeveniment. I sovint l’administració no va estar a l’alçada.
El 28 de febrer de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va denegar la sol·licitud per instal·lar 400 banderoles als grans eixos de la ciutat durant el període comprès entre el 20 de març i l’11 d’abril de 2011, per estimular la participació a la consulta ciutadana sobre (que no per) la independència de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona, governat aleshores per PSC i ICV, va sustentar la denegació argüint que es tractava d’un «acte de caire polític en període electoral». Contra aquesta denegació, l’entitat organitzadora de la consulta, Barcelona Decideix, va interposar un recurs que en primera instància va perdre (al Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona, sentència 260/11), però que en última instància ha guanyat (sentència núm. 524 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). El TSJC a estimat el recurs presentat per Barcelona Decideix contra la resolució de l’Ajuntament de Barcelona del 28 de febrer de 2011.
Així doncs és just que l’Ajuntament de Barcelona faci un reconeixement a la gran tasca que es va dur a terme per poder organitzar aquesta consulta; és just que l’Ajuntament de Barcelona faci públic el seu suport explícit a la sentència del TSJC, reconeixent el seu error. Fa pocs dies els independentistes de l’Ajuntament de Barcelona (ERC+DCat+RCat) vam aconseguit el suport suficient per expressar el suport explícit i públic a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer un reconeixement públic a la tasca realitzada per l’organització Barcelona Decideix i els milers de voluntaris, associacions i entitats que s’hi van adherir, i que van permetre celebrar la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya a Barcelona.
El dia després de la consulta a Barcelona l’Alfred Bosch va enviar una carta a tots els que vam participar en l’organització, «Així sí», i en vull recordar un fragment:
«(...) Qui deia que Barcelona tenia al·lèrgia a la llibertat? El 10A, amb amics vinguts de tot arreu, amb la festa al carrer, amb cues als col·legis. Aquest 10A que tant havíem somniat, que tant havíem temut, més lluminós del que ningú mai no havia pensat, més feliç del que mai no havíem cregut, més gros i més ple d’èxit que mai, mai de la vida, en el millor dels nostres deliris, mai no hauríem imaginat. El 10A que els nostres avis i besavis, morts i perseguits i represaliats i humiliats i esclafats, haurien sospirat per veure: que de fet van veure, perquè hi eren, allà entre nosaltres, i ens anaven dient: «Així sí, noies i nois, així sí, feu-ho ara que podeu, ho esteu fent molt bé, feu-ho per nosaltres, així sí». Hem volat o no hem volat? Hem tocat el cel o no l’hem tocat? Doncs així sí, ho hem fet bé i ara ja sabem com es fan les coses, amb feina i sacrifici i amb aquell dolor tan gran d’haver arribat al final (...)»
El 28 de febrer de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va denegar la sol·licitud per instal·lar 400 banderoles als grans eixos de la ciutat durant el període comprès entre el 20 de març i l’11 d’abril de 2011, per estimular la participació a la consulta ciutadana sobre (que no per) la independència de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona, governat aleshores per PSC i ICV, va sustentar la denegació argüint que es tractava d’un «acte de caire polític en període electoral». Contra aquesta denegació, l’entitat organitzadora de la consulta, Barcelona Decideix, va interposar un recurs que en primera instància va perdre (al Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona, sentència 260/11), però que en última instància ha guanyat (sentència núm. 524 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). El TSJC a estimat el recurs presentat per Barcelona Decideix contra la resolució de l’Ajuntament de Barcelona del 28 de febrer de 2011.
Així doncs és just que l’Ajuntament de Barcelona faci un reconeixement a la gran tasca que es va dur a terme per poder organitzar aquesta consulta; és just que l’Ajuntament de Barcelona faci públic el seu suport explícit a la sentència del TSJC, reconeixent el seu error. Fa pocs dies els independentistes de l’Ajuntament de Barcelona (ERC+DCat+RCat) vam aconseguit el suport suficient per expressar el suport explícit i públic a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer un reconeixement públic a la tasca realitzada per l’organització Barcelona Decideix i els milers de voluntaris, associacions i entitats que s’hi van adherir, i que van permetre celebrar la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya a Barcelona.
El dia després de la consulta a Barcelona l’Alfred Bosch va enviar una carta a tots els que vam participar en l’organització, «Així sí», i en vull recordar un fragment:
«(...) Qui deia que Barcelona tenia al·lèrgia a la llibertat? El 10A, amb amics vinguts de tot arreu, amb la festa al carrer, amb cues als col·legis. Aquest 10A que tant havíem somniat, que tant havíem temut, més lluminós del que ningú mai no havia pensat, més feliç del que mai no havíem cregut, més gros i més ple d’èxit que mai, mai de la vida, en el millor dels nostres deliris, mai no hauríem imaginat. El 10A que els nostres avis i besavis, morts i perseguits i represaliats i humiliats i esclafats, haurien sospirat per veure: que de fet van veure, perquè hi eren, allà entre nosaltres, i ens anaven dient: «Així sí, noies i nois, així sí, feu-ho ara que podeu, ho esteu fent molt bé, feu-ho per nosaltres, així sí». Hem volat o no hem volat? Hem tocat el cel o no l’hem tocat? Doncs així sí, ho hem fet bé i ara ja sabem com es fan les coses, amb feina i sacrifici i amb aquell dolor tan gran d’haver arribat al final (...)»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada