La patata calenta del #25N és a Can Mas

El resultat de les eleccions del 25 de novembre han significat un canvi substancial en la composició del Parlament de Catalunya.

Per primera vegada CiU es presenta a les eleccions amb un projecte sobiranista: convocar un referèndum. També per primera vegada l’esquerra independentista, ERC, es situa com a segon partit del país. El PSC es va desfent com un sucre, el PP i ICV pugen discretament, la CUP treu representació i l’unionisme fatxenda de C’s puja com l’espuma.

Així doncs, el panorama que tenim al davant són 87 diputats/es a favor del dret a decidir (50 de CiU, 21 d’ERC, 13 d’ICV i 3 de les CUP), 28 diputats/es contraris al dret a decidir (19 del PP i 9 de C’s), i 20 diputats/des del PSC encallats en un oxímoron: el dret a decidir dins de la legalitat espanyola. La majoria sobiranista, per tant, és aclaparadora. De fet, si comparem amb la legislatura anterior, hi ha un diputat més al bloc sobiranista ara que fa una setmana. Per altra banda, trobem una minoria molt minoritària contraria a escoltar el poble de Catalunya.

És en aquest context en el que ens trobem. ERC ofereix a CiU un suport lleial al govern de la Generalitat si aquest es compromet a definir la data pel referèndum (la proposta d’ERC és el 2014), a fer canvis en la política socioeconòmica (incrementant els ingressos per pal·liar les retallades) i a desfer els pactes de CiU amb el PP (a Ajuntaments, Diputacions, a TV3,...). Junqueras ofereix suport a CiU des de l’oposició. Suport lleial al govern de la Generalitat per convocar i organitzar el referèndum el més aviat possible. Suport des de l’oposició perquè no hi ha imatge més potent a nivell internacional que el President d’un Govern i el cap de l’oposició signant un acord nacional sobiranista. 

I doncs, perquè Mas afirma que no convocarà el referèndum a no ser que ERC entri a formar part del Govern? El dia després de les eleccions ja renuncia a la seva proposta estrella, malgrat tenir un suport molt majoritari al Parlament de Catalunya per tirar-la endavant? ERC no es va presentar a les eleccions per assolir unes determinades cotes de poder, es va presentar a les eleccions afirmant que seria el soci més lleial a les aspiracions del poble de Catalunya, que seria garantia de la convocatòria del referèndum, i proposant una alternativa millor a les polítiques socioeconòmiques del govern de Mas, compensant les retallades amb l’increment d'ingressos de la Generalitat (amb impostos sobre la banca o de successions, per exemple).

Junqueras ja va proposar a ICV i a CiU anar junts a les eleccions, i ni uns ni els altres van voler. ERC ja va proposar redactar un acord de mínims previ a les eleccions per elaborar el full de ruta per la convocatòria del referèndum, i ni ICV ni CiU van voler. I ara, un cop vistos els resultats del #25N, Mas i Duran proposen a ERC que s’incorpori al govern de la Generalitat per donar compliment al programa electoral de CiU, i amenacen que si ERC no passa per l’adreçador, no podran complir el seu programa, el de CiU! Mas i Duran volen donar les culpes a ERC de que no es vegin capacitats per convocar el referèndum?

President Mas, el Parlament de Catalunya té una majoria extraordinària a favor del dret a decidir, tal i com vostè demanava en campanya electoral. No li manquen suports per posar data, per convocar el referèndum. I si el que vol és un suport ferm per governar el país, el que ha de fer és acordar canvis en les seves polítiques socials, en les seves polítiques econòmiques, amb el principal partit de l’oposició. L’Oriol Junqueras ja li ha dit que està disposat i receptiu per tal d’arribar a un acord. Així doncs, la patata calenta és a la seva teulada i no a la d’ERC.