Amb la independència assegurem les pensions

Ara que finalment sembla que el procés de transició nacional cap a la independència sembla que s’ha iniciat, ara que a les properes eleccions els catalans i catalanes estem cridats a decidir quin accent ha de tenir aquest procés (amb polítiques de justícia social o amb polítiques neoliberals), miraré d’anar resolent alguns dels dubtes i temors que desperta la independència. 

Què passarà amb les pensions, les prestacions socials, la prestació d’atur, el dia després de la independència? Si Catalunya fos independent les prestacions socials i les pensions no correrien perill. Fins i tot es podria incrementar significativament el valor mitjà de les pensions a Catalunya.

El sistema de pensions espanyol actual (i és de suposar que també el futur sistema de pensions català) és un sistema de repartiment. Això vol dir que les cotitzacions que es recapten avui serveixen per pagar les pensions d’avui. És un sistema de solidaritat on els treballadors joves paguen amb les seves cotitzacions les pensions dels jubilats. Les cotitzacions que cadascú va pagar en el passat van servir per pagar les pensions dels jubilats en el passat, no per garantir la seva jubilació futura. Per tant, les pensions dels jubilats catalans no estan garantides per l’Estat espanyol, estan garantides pels treballadors catalans. El fet de separar-se d’Espanya no canviaria el funcionament de la Seguretat Social.

En aquest sentit, un sistema de Seguretat Social catalana és viable perquè a Catalunya el que s’ingressa per cotitzacions supera el que es gasta en pensions i prestacions d’atur (13.000 milions en el període 2004-2007). Si fóssim independents aquests diners es podrien haver destinat a apujar les pensions (175 euros mensuals i 2.446 euros anuals) o a crear un fons de reserva català per garantir les pensions en el futur.

De fet, les pensions estarien més garantides en una Catalunya independent que formant part d’Espanya, perquè quan l’economia va bé la Seguretat Social a Catalunya té un superàvit superior al de la resta de l’Estat; i en períodes de crisi com l’actual, té un dèficit inferior al de la resta de l’Estat. Aquest dèficit es podria cobrir perfectament amb diners dels impostos o amb el superàvit dels anys anteriors.