Des del deia 11 de setembre
tinc la sensació que el temps corre molt més ràpid.
1.500.000 catalans i catalanes de tots els orígens vam sortir al carrer per
expressar i clamar el nostre objectiu comú per Catalunya, la independència. 1.500.000 veus que han aconseguit moure CiU cap a tesis més sobiranistes que mai, que han
aconseguit situar a l’imaginari col·lectiu un procés de secessió en el futur
proper, fins i tot immediat. 1.500.000 veus que han deixat perplexos els
espanyols pròpiament dits.
Des de l’11 de setembre les veus
de la caverna mediàtica, del PP, del PSOE, del PSC han iniciat la batalla
dialèctica contra el dret dels catalans i catalanes a decidir el nostre futur
col·lectiu. Menystenen el nombre de manifestants, assimilant els que no van
participar a la manifestació com a espanyolistes, afirmen que la independència
agreujarà la crisi i farà inviable econòmicament un suposat estat català;
argumenten que la Constitució no permet la secessió (obviant que les lleis les
fan les persones, els pobles, i que la voluntat del poble no pot estar sotmesa
a unes lleis que no comparteix),... la
demagògia, la incomprensió, la desorientació, la por, no serà mai capaç de
vèncer la il·lusió i el somni de tot un poble.
L’enquesta publicada a Telecinco fa pocs dies (feta per GESOP), apunta el que ja fa temps que sabem, que hi ha una majoria aclaparadora de catalans
a favor de la independència (en un referèndum el SÍ representaria el 65% dels
vots, front un 23% del NO), i que per
primera vegada l’independentisme explícit al Parlament de Catalunya podria ser
la segona força del Parlament, ja que ERC (17/19 diputats) i SI (3/5
diputats) podria superar el PSC (23/25 diputats).
Estem a les portes d’unes més que previsibles eleccions anticipades, no
sabem si seran aquest nadal, la propera primavera o a la tardor de 2013, però
el que és clar és que les properes
eleccions al Parlament de Catalunya seran històriques, plebiscitàries, i poden
conformar un arc parlamentari on les dues principals forces siguin sobiranistes:
un centre dreta sobiranista representat per CiU i l’esquerra independentista
amb ERC com a pal de paller.
Amb aquest horitzó a tocar, espero
i desitjo que l’independentisme d’esquerres es presenti unit a les eleccions,
per poder fer aquest pas històric.
Doncs jo aniria una mica mes enllà x dir que espero un govern unitari de forces que incloguin la independència en el seu programa... I espero poder incloure a Convergència.
ResponEliminaNo és incompatible una segona força independentista i d'esquerres al parlament amb un acord de govern unitari de forces sobiranistes per tal de dur a terme el procés de secessió! Independència SÍ, però amb una aposta clarament republicana i social TAMBÉ!
Elimina