Altra vegada els catalans i catalanes hem votat. El #21D
estàvem convocats de forma il·legal i il·legítima a unes eleccions “autonòmiques”
a través de l’aplicació inconstitucional de l’article 155.
Ha estat una campanya electoral condicionada:
- ERC amb el cap de llista a la presó, JxCAT amb el cap de llista a l’exili, amb tot el govern de la Generalitat, part de la Mesa del Parlament i els Jordis acusats de rebel·lió i sedició, i de no sé quins delictes més. Per tant, amb els caps de cartell apartats de la campanya, i amb els dos partits emmordassats sota l’amenaça dels tribunals.
- Els bancs negant préstecs a ERC i a PDeCAT per fer front a la despesa de la campanya electoral, mentre els contrincants del 155 no tenien límit de despesa.
- La JEC jugant brut, prohibint colors, dictant què es pot dir i què no als mitjans públics catalans,... mentre donava carta blanca al feixisme i als mitjans de comunicació espanyols.
- Una campanya sota l’amenaça dels piolins, amb el record de les estomacades de l’1 d’octubre.
Tot i aquests condicionants, l’independentisme ha revalidat
la majoria absoluta parlamentària, amb 70 diputats, i per primera vegada l’independentisme
ha superat la barrera dels 2 milions de vots i mostra un ascens constant del
suport a l’independentisme. Així doncs, amb tots els mitjans en contra, amb
tots els pals a les rodes, amb el mediastorm en els seus màxims de manipulació
i falsedats, els catalans i catalanes hem refermat els resultats del Referèndum
de l’1 d’octubre i hem reiterat que volem República. Uns grans resultats ateses
les circumstàncies, que fan pensar que encara hi ha camp per córrer, per
guanyar suports.
Per l’altra banda, a la banda del 155:
- El PP ha quedat esmicolat amb els pitjors resultats de la seva història, propers a l’extraparlamentarisme.
- El PSC (que he deixat de banda la S i la C) ha salvat els mobles, però no tindrà cap paper parlamentari atès que no és decisiu per a res.
- C’s ha rebut el vot útil del PP i ha estat capaç de guanyar vot de l’abstenció. Un vot prestat, provinent de la tensió electoral, que ben probablement determina el sostre absolut de l’espanyolisme a Catalunya, i que tendirà a la baixa. C’s ha obtingut una victòria pírrica que, en paraules de Xavier Garcia Albiol, els donarà una alegria de 5 minuts abans d’anar a parar a l’oposició.
Al mig hi ha els companys d’En
Comú Podem, que han fet una aposta pel desplegament de polítiques de justícia
social des de l’autonomisme passant pàgina a l’1 d’octubre. Posar al mateix
nivell el 155 i l’exercici del dret a l’autodeterminació, la violència i la
defensa dels drets, s’ha demostrar a part de roí, una estratègia errònia. Defensar que des de l’autonomisme es poden fer polítiques socials justes és
directament vendre fum.
Mentre totes les Lleis socials aprovades siguin tombades
pel Tribunal Constitucional, mentre cada any 16.500 milions d’euros dels
catalans vagin al govern espanyol i no tornin, no es podran fer les polítiques socials que Catalunya es
mereix.
Ara toca construir República, toca procés constituent. JxCAT, ERC i CUP farem República. Els Comuns s'ho miraran des de la barrera? Jo els demanaria que complissin els seus documents fundacionals i s'apuntin al procés constituent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada