L’atur
i les condicions de treball són el principal problema dels barcelonins segons
ens diuen els darrers baròmetres, a
molta distància de la resta: seguretat, immigració o neteja. Aquesta
preocupació s’ha disparat en els darrers sis mesos, període en el qual el
nombre d’aturats a la ciutat ha assolit un nivells que feia dècades que no
vèiem.
En una situació tan delicada com l’actual, la prioritat ha de ser crear llocs de
treball, vinguin d’on vinguin i sense menysprear cap opció. En aquest
sentit les
polítiques actives d’ocupació són un element clau alhora de facilitar la
inserció laboral de col·lectius especialment desafavorits i que en una
situació com l’actual caldria potenciar-les.
I és que a Barcelona
s'han detectat un nou perfil d'aturats de llarga durada, d'entre 40 i 60 anys,
que necessiten trobar feina i no coneixen les eines per fer-ho. Com a resposta
per donar-los la formació que necessiten l’Ajuntament compta amb el programa
Proper (Programa Personalitzat de recerca de feina), un programa
complementari als que Barcelona Activa ja oferia per donar orientació i
formació a 1.000 persones. També tenim el programa
PILS (Programa d’Inserció Sòcio-Laboral), per a 400 places i pensat per a
persones en situació de risc d’exclusió social, persones en situació d'atur i
derivades de Serveis Socials. Aquests programes funcionen i són el camí per lluitar contra l’exclusió
social i la pobresa tot generant ocupació.
Fa un parell de setmanes els independentistes de l'Ajuntament de Barcelona, amb en Jordi Portabella al capdavant, vam aconseguir el compromís del govern municipal per incrementar la dotació econòmica per aquests programes fins als 2 milions d'euros, i poder oferir uns 5.000 programes ocupacionals.
Les administracions públiques són part fonamental del procés de
consolidació de l’economia social. És evident que davant els alts índexs d’atur correm el perill que s’incrementin els
processos d’exclusió social davant els quals l’administració ha de garantir uns
serveis d’ocupació públics i de qualitat. Ha de facilitar la formació continua
de les persones i l’oportunitat de redirigir la seva vida professional si ho
considera oportú. En aquest sentit, creiem en el foment de la innovació social
mitjançant la iniciativa interdepartamental amb el tercer sector.
Cal promoure la
qualitat de l’ocupació i les polítiques de responsabilitat social corporativa
(RSC) com a factor de competitivitat de les empreses. Cal incloure en el
Pacte per a l’Ocupació de Qualitat de Barcelona una àmplia representació de les
organitzacions socials i laborals constituïdes a Barcelona, així com de sectors
actualment sense representació (autònoms, aturats, persones dedicades a la cura
de la llar i la família, professionals liberals o altres no organitzats). Cal promoure els
principis i valors del tercer sector i del cooperativisme, tot destacant els
avantatges competitius d’aquest model, aixi com els ajuts
a la professionalització del tercer sector, especialment, en les àrees
gerencials amb cursos específics de formació gerencial. Cal establir
clàusules de discriminació positiva en els concursos públics per a aquelles
empreses que demostrin pràctiques de responsabilitat social. Cal potenciar els
itineraris personals d’inserció i programes d’orientació i suport a la inserció
de col·lectius en situació de major vulnerabilitat.
Us felicito pel la vostra lluita política a favor dels més desfavorits.
ResponEliminaElisabeth LLuch
Per lluitar contra l'atur recomano revisar i protegir la figura de l'autònom per exemple a través dels següents 4 principis:
ResponElimina1. Principi d'ajut al més feble. L'autònom no només no hauria de liquidar mai els IVAs de les factures no cobrades sinó que a més hauria de poguer instar que Hisenda reclamés directament a l'acreedor (el seu IVA i també la base a favor de l'autònom).
2. Principi d'evitar el doble control. Així com a una empresa mai se li apliquen retencions a compte dels seus beneficis tampoc s'haurien d'aplicar mai a l'autònom retencions a compte del seu IRPF i en tot cas es podria portar un control sobre la facturació de l'autònom exclusivament a partir dels seus IVAs.
3. Principi de la proporció. Les quotes corresponents a la Seguretat Social s'haurien de calcular i liquidar a final d'any tenint en compte els beneficis reals (renda) de l'autònom. No té sentit que existeixi una quota mínima obligatòria ni tampoc que les aportacions per damunt d'aquesta siguin voluntàries.
4. Principi de la lluita contra l'atur. Finalment, l'administració hauria de treballar sempre sota la premissa de fer el que calgui per evitar una conversió d'autònom a aturat, per exemple permetent fins i tot que l'autònom pogués recuperar els IVAs per eixugar pèrdues...
En definitiva per l’administració més valdria tenir un autònom fiscalment improductiu que un aturat…
Moltes gràcies pel blog!