dijous, 18 d’abril del 2013

10 famílies


10 de les 17 famílies que han demanat que l’escolarització dels seus fills no es faci en català són de Barcelona. 10 famílies, 18 alumnes de 176.000, un 0,01% del total.

A Barcelona hi ha 10 famílies que desitgen que els seus fills siguin monolingües.
10 famílies que prefereixen limitar l’aprenentatge dels seus fills avantposant una ideologia política al bé dels seus descendents. 10 famílies que prefereixen restar coneixements als seus fills que no pas enriquir-los culturalment.

El fet és que
el model d’inversió lingüística s’ha demostrat un model d’èxit, de cohesió social. A nivell educatiu els alumnes a Catalunya assoleixen el coneixement del català de la mateixa manera que aprenen el castellà, tal com afirma el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Demostra, doncs, que l’adquisició del castellà està garantida en aquest model. D’altra banda l’informe PISA de l’OCDE constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’estat espanyol.

La immersió lingüística a Catalunya ha estat emulada, elogiada i reconeguda arreu. Un sistema amb necessitats de millora, però que ha comportat un coneixement i un ús del català difícils d’assolir d0altra forma.

Des del punt de vista social el model d’immersió lingüística ha contribuït a evitar la fractura social entre comunitats lingüístiques diferenciades. L’escola, estenent el coneixement i l’ús social del català, garantint l’aprenentatge i el domini del castellà i, no segregant en centres o classes diferenciades als alumnes per motius lingüístics,  ha permès que la llengua no sigui motiu de fractura social i faciliti l’establiment d’una sola comunitat a Catalunya.

Els atacs constants al sistema d’immersió lingüística dels nostres centres educatius són indignes, injustificats, carregats d’odi irracional, d’intolerància i d’ignorància. Uns pares que volen menys coneixements i habilitats lingüístiques pels seus fills no fan de bons pares.

3 comentaris:

  1. Tampoco es de buen padre mentir a sus hijos con la historia para que estos se hagan independentistas, y el que este libre de pecado que tire la primera piedra. Que ya nos estamos hartando de los fascistas de ambos lados. Un español no nacionalista.

    ResponElimina
  2. Hola. Aquest tema és com a mínim delicat. Se suposa que uns bons pares procuren el millor pels seus fills. Per tant crec que seria bo comprendre (excloses les raons polítiques) perquè per a aquests pares que els ha tocat conviure a Catalunya no és bo pels seus fills que aprenguin Català. A mi per exemple em preocupa que el meu fill no faci prou Anglès a l'escola ja que crec que en el futur és més que probable que necessiti dominar aquesta llengua igual que el Castellà i el Català. Es pot estar a favor de que el teu fill aprengui més llengües sense estar en contra de que n'aprengui una de concreta? Moltes gràcies pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a exprofessor et diria que no puc compartir en absolut la idea que "no és bo aprendre" sigui el que sigui. El que hauria de preocupar a aquests pares seria que els seus fills no aprenguéssin amb eficiència la llengua materna, i això no passa.
      El tema de l'anglès no el resoldrem a les escoles. Les llengües no s'aprenen a l'escola. L'escola et dóna les eines per aprendre-la, però una llengua s'aprèn amb l'ús: TV, cinema, carrer, joc, anar a comprar... mentre el nostre entorn no hi hagi més presència de l'anglès, en podrem aprendre les habilitats, però no el dominarem com el català i el castellà.

      Elimina