Federació, Confederació o Independència?

A Catalunya hi ha molts independentistes, bastants federalistes i alguns (pocs) confederalistes. De fet, segons totes les enquestes publicades els partidaris del SÍ en un referèndum sobre la independència de Catalunya aplegarien aproximadament el 65% dels vots si la consulta es produís avui.

Tots plegats, independentistes, federalistes i confederalistes, pretenem el mateix objectiu: canviar el marc de la  nostra relació amb l’estat espanyol, tractar-nos d’igual a igual. Així doncs els independentistes, els federalistes i els confederalistes hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord en fer el primer pas imprescindible per assolir el nostre objectiu: ser lliures per poder decidir com ens volem relacionar amb l’estat espanyol.

La llibertat per decidir és el requisit previ per tal que dues nacions es confederin o es federin, cal que les dues parts hi estiguin disposades i triïn lliurement. Independentistes, federalistes i confederalistes hauríem de defensar tots junts el procés de secessió de l’estat espanyol per, una vegada essent independents, decidir quin tipus de vinculació pretenem amb l’estat espanyol, i proposar-ho.

Qui a dia d'avui defensi i pretengui canviar la relació amb Madrid dins el marc constitucional espanyol per tal de construir una federació o confederació, sense un procés secessionista previ, o bé s’enganya o bé pretén enredar la ciutadania. A Espanya no hi ha cap intenció de federar-se o confederar-se amb Catalunya. Ho han dit per activa i per passiva tots els governs, i no hi ha cap partit estatal que ho proposi; com a mínim no n’hi ha cap amb possibilitats de guanyar unes eleccions en el futur proper.

Una Catalunya independent seria lliure per poder proposar (o no) vincles amb l’estat espanyol (o amb qualsevol altre estat), negociar aquests vincles, i si hi ha un acord satisfactori, materialitzar-los. Pretendre negociar noves relacions partint d’una posició d’inferioritat, és fer volar coloms, marejar la perdiu.

La manifestació de l’11 de setembre va posar sobre la taula la necessitat que el poble de Catalunya prengui les regnes del seu futur. Des d’ERC (i des d’altres formacions polítiques) defensem que el poble de Catalunya és sobirà per decidir el seu futur, el futur de Catalunya. De cap de les maneres pretenem decidir el futur de la resta de l’estat. Catalunya no pot decidir que Espanya es confederi o es federi amb Catalunya. Per tant, una opció confederalista o federalista al referèndum que es realitzarà l’any vinent implicaria prendre una decisió sobre el futur del poble veí. I si la resta de l’estat no vol confederar-se o federar-se? Això ho han de decidir ells! De la mateixa manera que els catalans volem poder decidir el nostre futur col·lectiu no és pertinent pretendre decidir el futur col·lectiu de la resta de l’estat.

Els catalans i catalanes el 25 de novembre vam expressar clarament la nostra voluntat de decidir. El poble de Catalunya és sobirà per decidir el seu futur, i només des de la plena llibertat nacional podrem plantejar a l’estat espanyol opcions federalistes o confederalistes, si és que la ciutadania ho creu convenient. La decisió, però, s’haurà de prendre un cop Catalunya sigui un nou estat dins de la Unió Europea, i no abans.