Fa més de 20 anys que Barcelona va fer una
aposta per obrir la ciutat al mar. En motiu de la celebració dels Jocs Olímpics
de Barcelona’92 la capital de Catalunya va recuperar platges, passeigs marítims
i ports d’esbarjo, atorgant un nou dret a la ciutadania: el dret a gaudir del
litoral.
D’un temps ençà, alguns projectes urbanístics singulars, com l’hotel W, el Maremàgnum i el World Trade Center, han esdevingut noves barreres entre la ciutat i el mar, i els darrers anuncis sobre el front marítim barceloní no són gens esperançadors: una nova zona d’oci nocturn al Fòrum (després del mal precedent del Maremàgnum i el Port Olímpic), un nou barri aïllat de la ciutat (el blau@ictínea) i el nou Port Vell per embarcacions de luxe, un projecte exclusiu i excloent, per a persones que no tenen res a veure amb Barcelona ni tampoc amb l’esperit mariner de la nostra ciutat i que ja té precedents fracassats a altres ports catalans (com Marina Tarraco i Port de Vilanova).
El Port Vell de Barcelona actualment té capacitat per unes 450 embarcacions, majoritàriament petits velers, que conformen el paisatge típic del nostre litoral, del que tants i tants barcelonins gaudim els dies de festa. El projecte que acaba de presentar la companyia britànica que en té la concessió, Salamanca Capital, implica fer fora 350 de les embarcacions actuals per donar cabuda a 40 iots de gran eslora (la majoria de 60 a 80m) i guanyar al mar 11.000 m2 per a aparcaments, un gimnàs, bugaderia, serveis, bars i restaurants d’ús exclusiu pels socis. Tot plegat implica una inversió de prop de 30M€.
http://vimeo.com/31140844
Aquest és un projecte mal dimensionat, doncs preveu que Barcelona aculli el 15% de les embarcacions d’entre 60 i 120m de tot el món, no respon a l’interès públic, suposa noves barreres entre els barcelonins i el mar, canvia substancialment el paisatge urbà del moll de la Barceloneta, fa fora de casa a molts veïns que actualment tenen la seva residència a la seva embarcació, desvirtua l’aposta de Barcelona com a ciutat marinera, implica la pèrdua del moll de pescadors... i de ben segur actuarà com un element més de pressió sobre els veïns de la Barceloneta, molta gent gran, que viuran una nova onada de mobbing immobiliari, que, juntament amb la propera revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella, comportarà un increment d’apartaments turístics a aquest barri de la nostra ciutat. Promeses de llocs de treball (de baixa qualificació) i d’inversions milionàries per a que els propietaris d’aquests iots de gran eslora (pocs o cap són catalans) gaudeixin del litoral del centre de la nostra ciutat, de forma exclusiva i excloent, en detriment dels barcelonins.
L’Alcalde Trias hauria d’aclarir si pensa aplicar el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona, aprovat fa pocs mesos, o bé si defensa un model de creixement del turisme descontrolat, excloent, exclusiu, elitista, que no té en compte ni la identitat ni el cosmopolitisme que defineixen la nostra ciutat. L’Alcalde Trias hauria d’explicar d’una vegada quin model de creixement econòmic proposa per a Barcelona, per sortir de la crisi: el basat en el coneixement, en el talent, en l’emprenedoria, per tal d’aconseguir una «reindustrialització» de la nostra ciutat, que ens aporti valor afegit com a societat i com a pol econòmic i industrial que som, o el model de turisme franquícia d’oci nocturn sense identitat, del joc i les apostes i de privatització de la ciutat per a l’ús exclusiu i excloent d’uns quants privilegiats.
D’un temps ençà, alguns projectes urbanístics singulars, com l’hotel W, el Maremàgnum i el World Trade Center, han esdevingut noves barreres entre la ciutat i el mar, i els darrers anuncis sobre el front marítim barceloní no són gens esperançadors: una nova zona d’oci nocturn al Fòrum (després del mal precedent del Maremàgnum i el Port Olímpic), un nou barri aïllat de la ciutat (el blau@ictínea) i el nou Port Vell per embarcacions de luxe, un projecte exclusiu i excloent, per a persones que no tenen res a veure amb Barcelona ni tampoc amb l’esperit mariner de la nostra ciutat i que ja té precedents fracassats a altres ports catalans (com Marina Tarraco i Port de Vilanova).
El Port Vell de Barcelona actualment té capacitat per unes 450 embarcacions, majoritàriament petits velers, que conformen el paisatge típic del nostre litoral, del que tants i tants barcelonins gaudim els dies de festa. El projecte que acaba de presentar la companyia britànica que en té la concessió, Salamanca Capital, implica fer fora 350 de les embarcacions actuals per donar cabuda a 40 iots de gran eslora (la majoria de 60 a 80m) i guanyar al mar 11.000 m2 per a aparcaments, un gimnàs, bugaderia, serveis, bars i restaurants d’ús exclusiu pels socis. Tot plegat implica una inversió de prop de 30M€.
http://vimeo.com/31140844
Aquest és un projecte mal dimensionat, doncs preveu que Barcelona aculli el 15% de les embarcacions d’entre 60 i 120m de tot el món, no respon a l’interès públic, suposa noves barreres entre els barcelonins i el mar, canvia substancialment el paisatge urbà del moll de la Barceloneta, fa fora de casa a molts veïns que actualment tenen la seva residència a la seva embarcació, desvirtua l’aposta de Barcelona com a ciutat marinera, implica la pèrdua del moll de pescadors... i de ben segur actuarà com un element més de pressió sobre els veïns de la Barceloneta, molta gent gran, que viuran una nova onada de mobbing immobiliari, que, juntament amb la propera revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella, comportarà un increment d’apartaments turístics a aquest barri de la nostra ciutat. Promeses de llocs de treball (de baixa qualificació) i d’inversions milionàries per a que els propietaris d’aquests iots de gran eslora (pocs o cap són catalans) gaudeixin del litoral del centre de la nostra ciutat, de forma exclusiva i excloent, en detriment dels barcelonins.
L’Alcalde Trias hauria d’aclarir si pensa aplicar el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona, aprovat fa pocs mesos, o bé si defensa un model de creixement del turisme descontrolat, excloent, exclusiu, elitista, que no té en compte ni la identitat ni el cosmopolitisme que defineixen la nostra ciutat. L’Alcalde Trias hauria d’explicar d’una vegada quin model de creixement econòmic proposa per a Barcelona, per sortir de la crisi: el basat en el coneixement, en el talent, en l’emprenedoria, per tal d’aconseguir una «reindustrialització» de la nostra ciutat, que ens aporti valor afegit com a societat i com a pol econòmic i industrial que som, o el model de turisme franquícia d’oci nocturn sense identitat, del joc i les apostes i de privatització de la ciutat per a l’ús exclusiu i excloent d’uns quants privilegiats.
Caram, quantes coses pasen de les quals no en tindríem consciència si no ens les expliquéssis, moltes gràcies!
ResponElimina