dilluns, 5 de març del 2012

La capital de la República Catalana

Barcelona ha de ser la ciutat republicana de la igualtat, que pren la persona com a mesura de totes les coses, que s’ocupa de l’educació, l’esport i de la cultura, perquè el coneixement, la formació i la pràctica esportiva amb valors és la base de la nostra llibertat. 

Una ciutat que s’ocupa de l’escola catalana
, de millorar-ne l’excel·lència i els resultats, d’oferir les mateixes oportunitats a tots els seus infants. Una ciutat d’oportunitats
. Que defensa l’estat del Benestar i les seves prestacions socials.

Una ciutat republicana que
 respecta l’espai públic, que aposta per la ciutat densa i l’urbanisme de la mediterrània, per les places, pels carrers plens de llum i activitat, buscant la conservació de la memòria històrica i, al mateix temps, la millora de la qualitat de vida del veïnat mitjançant l’adaptació del parc d’habitatges a les condicions pròpies d’una ciutat socialment avançada. Una ciutat que vol compartir una ètica comuna i un respecte absolut pels drets inalienables de totes les persones: persones grans, infants, dones, joves... Una ciutat republicana que es basa en els valors de les persones: el valor de la solidaritat, el valor del treball, el valor de la honestedat, el valor de la cooperació.

Una ciutat que creu en la
 participació activa de la seva ciutadania i en una nova cultura democràtica. Una ciutat que cerca el diàleg necessari i permanent amb entitats i la seva població. Una ciutat republicana amb una ciutadania poliglota, però amb la llengua catalana com a element d’integració per convertir-la en la llengua comuna, en la llengua de l’espai compartit, on no es parli de les problemàtiques de la gent autòctona i de la gent immigrada, sinó que es prengui consciència que els problemes són de tota la gent en la seva globalitat. Barcelona ha de provocar que la catalanitat sigui un espai compartit, però despertant les identitats múltiples de totes les persones, i alhora la ciutat ha de saber aprofitar la riquesa lingüística i cultural de la nova ciutadania per projectar-se al món.

Una ciutat carregada de creativitat i talent que es vol projectar al món i portar Catalunya al món. En definitiva una ciutat catalana i cosmopolita, una ciutat de cultura i de creació lliure.


Barcelona és la capital de la nació, del país, la capital de Catalunya.
 És un pol d’infraestructures i logística. Cal que el Port, l’aeroport, els trens i Zona Franca es governin des d’aquí, amb visió de país, doncs conformen una oportunitat per esdevenir el primer port de la mediterrània, un punt de comerç i intercanvis de mercaderies amb els països emergents, punt de sortida dels productes propis arreu del món. Les nostres infraestructures són una oportunitat per a la sortida de la crisi i per crear llocs de treball.

Barcelona ha de ser una autèntica
 Smart City el motor de la recuperació de Catalunya i ho ha de fer desenvolupant-se com a pol de nova indústria i de serveis per a les empreses catalanes. Ens cal una Barcelona que facilita les coses a les empreses de Catalunya, que potencia la comunicació, la projecció i la innovació a l’economia productiva de Catalunya. Per sortir de la crisi econòmica, Barcelona ha de ser la primera, tornant al creixement, reduint l’atur, creant ocupació i liderant la recuperació de Catalunya.

4 comentaris:

  1. I mentre Catalunya no esdevé Independent... ¿perquè no Barcelona Capital d'Espanya? Ho dic seriosament.. no és possible?

    ResponElimina
  2. Barcelona ja va ser capital de la Mediterrània i d'Europa als segles XIV i XV, capital del comtat que dominava la "Marca Hispànica", primera aproximació al que esdevingué Catalunya. Ja ho hem estat. Ho podem tornar a ser, només cal que volguem ser-ho. No cal ni que ens deixin. Ens ho agafem i ja està.

    ResponElimina
  3. Tot i estar molt d'acord amb la generalitat de l'article, en la capitalitat de Barcelona d'una República de Catalunya, per a que hi hagi una autèntica política republicana, cal tenir clar que hi ha d'haver una equanimitat, una multipolaritat cohesionant del territori. Per exemple, des del punt de vista de les infraestructures i la logística, Barcelona no pot ser un pol, sinó que ha de formar part, important, però una part, d'un entremat, d'una xarxa distribuïda de recursos, de ports (Barcelona, Tarragona, Palamós,... i València), d'àrees industrials (Tarragona, Vallès, B. Llobregat, Zona Franca de Barcelona, així com les zones industrials distribuïdes per tot el territori), de línies fèrries actuals i futures, de línies TIC troncals i distribuïdes,... Tot plegat, més que *governat* des d'aquí, coordinat per a que la totalitat de la nació no hagi de comptar amb Barcelona com *el* motor de recuperació econòmica, sinó que formi part, important sí, d'un motor realment potent distribuït arreu del territori nacional.

    ResponElimina
  4. BARCELONA LA CIUTAT MES BONICA DEL MON ! !
    CATALUNYA EL MEU PAIS //*//
    www.marc-sabates.com

    ResponElimina