El pacte CiU-PP a Barcelona

Avui el PP i CiU han escenificat un “no pacte” de govern a l’Ajuntament de Barcelona, que és més una escena de vodevil que no pas una expressió de la realitat de les relacions entre aquests dos partits.

PP i CiU, que ja governen junts a la Diputació de Barcelona on l’Alberto Fernández Díaz (Vicepresident Primer de la Diputació) dicta les polítiques culturals i lingüístiques, mantindran un pacte a l’ombra.

El PP ha intervingut els pressupostos municipals, enganyant els ciutadans dient que congelaven els impostos municipals (en Rajoy ens acaba d’apujar l’IBI un 10%), defenestrant la inversió en internacionalització de les nostres empreses, ofegant les ajudes als emprenedors, anul·lant ajudes a les persones en situació d’atur, menyspreant les polítiques de sostenibilitat... mentre flirtegen d’amagat al parlament i al consistori amb CiU.

El pacte CiU-PP a Barcelona de moment ha donat lloc a:

·      Unes Ordenances Fiscals i Pressupostos per al 2012 que redueixen la inversió nun 40% i incrementen el dèficit de la ciutat en 67 milions d’euros, que redueixen en un 27% la partida per a promoció d’habitatge social,...

·      El vist i plau a convertir el port vell en una marina de vaixells de luxe.

·      El retorn de part del museu militar, de Franco, al Castell de Montjuïc.

·      El suport a les escoles bressol privades en detriment de les públiques.

·      La retallada a les ajudes i subvencions a entitats de la ciutat.

·      L’elecció a dit de directors d’equipaments culturals de la ciutat.

·      Obrir la porta privatització d’empreses i instituts municipals, com per exemple Parcs i Jardins.

·      El NO al pla d’orientació professional a la joventut.

·      El NO al pacte ciutadà contra el soroll.

·      El NO a la regulació dels habitatges d’ús turístics i hotels a Ciutat Vella.

·      El NO al pacte per la ocupació de qualitat.

·      El NO a nous eixos cívics, espais per a vianants, que generin nous eixos comercials (com el c/ Provença).

·      El NO al pagament de les rendes mínimes d’inserció.

·      El NO a incloure allò aprovat en comissió o plenari als pressupostos de l’Ajuntament.

·      El NO a la continuïtat de la Llei de Barris.

Els mitjans s’esforcen a justificar aquest pacte, dient que CiU no té cap altra alternativa, però no és cert. Hi ha geometria variable també a l’Ajuntament, però CiU prefereix pactar amb el PP, amb un PP que exigeix per a negociar l’exclusivitat. Un PP que vol tenir Barcelona intervinguda i subjugada, espremuda i asfixiada, al servei de l’estat.