Recasens justifica la proposta per la «necessitat de racionalització
dels viatges gràcies a un sistema més equitatiu i evitar així un ús irracional
del servei». Racionalitzar
és organitzar la producció o el treball de manera que hom augmenti el rendiment
o disminueixi el cost amb el mínim esforç, equitat és la moderació en els preus, i irracional és allò estrany o contrari a la raó, mancat de raó o
fonament lògic.
Segons la Tinent d’Alcalde,
com que usar el servei comporta un cost que l’Ajuntament no pot assumir, cal augmentar el preu del servei, castigant
de forma abusiva a l’usuari freqüent. Al meu entendre aquesta estratègia ni és racional, ni és equitativa, i s’allunya de la
política de promoció del transport públic, que mira de fidelitzar clients
abaratint els desplaçaments si ets un usuari habitual del servei.
Les anomalies del servei del bicing (un mal model de bicicletes, un sistema informàtic impropi d’una smart city, un sistema tarifari que no
incentiva la fidelització de l’usuari, la incapacitat del gestor del servei per
reparar les bicicletes o el fet que hi hagi hotels que
ofereixin als seus clients carnets del Bicing, per exemple) són fruit d’una contracta mal feta des dels seus inicis. És a dir, una bona idea mal executada.
Els independentistes de l’Ajuntament de Barcelona creiem que la millora del servei del
bicing passa per canviar de gestor (i aprofitar per canviar el
model de bicicleta i el sistema informàtic), fer dependre el servei de TMB (o és que el bicing no és un
transport públic?) i integrar les
tarifes al sistema tarifari del transport públic (es podria fer la
T-Bicing, rebaixant el preu als usuaris que fan recorreguts ascendents ja que
col·laboren a rebaixar els costos de manteniment del servei). Aquest canvi
hauria d’estar acompanyat per una aposta decidida per acabar d’implantar el
carril bici a la ciutat. Els estudis recents asseguren que cada cop que es crea
un tram nou de carril bici augmenta un 20% el nombre de ciclistes i disminueix
un 10% l’ús de l’automòbil, i a més un tram nou de carril bici és sempre més
barat que qualsevol altra infraestructura.
Malauradament la nostra
proposta va ser rebutjada per CiU i el PP. ICV i PSC es van abstenir, defensant
que la millor opció és mantenir els preus del 2012. El més
sorprenent del cas és que les tarifes del 2012 van ser objecte del rebuig més
efusiu d’aquests dos partits polítics ara fa un any.
Un altre bicing és possible,
però per que així sigui, calen canvis estructurals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada