El proper 11 de setembre l’Assemblea
Nacional Catalana (ANC) ha fet una convocatòria per tal que la manifestació independentista aquest any sigui massiva. Més enllà dels habituals a la
manifestació de la Diada (entitats, societat civil i ERC) sembla que la previsible magnitud de la trobada i
el moment d’asfíxia a la que ens està sotmetent l’estat espanyol, ha forçat que aquells que any rere any
s’han negat a acompanyar-nos en aquesta expressió social de l’independentisme a
unir-se al clam popular. Em refereixo a ICV (que ha afirmat que assistirà a la manifestació per protestar
per les retallades del govern d’Artur Mas), Convergència (que hi participarà, sense Artur Mas per reclamar un
nou pacte fiscal per Catalunya) i Unió
(que hi participarà, sense Duran, malgrat estar en contra del lema proposat: «Catalunya,
nou estat d’Europa»).
Aquest agost diversos membres del Govern de
la Generalitat ens han ofert un espectacle
lamentable anunciant la seva presència o absència a aquesta manifestació (a
títol personal, en diuen). CiU torna a
perdre una oportunitat de liderar el país cap a la llibertat, i continua fent
tots els papers de l’auca: Mas no dóna suport a la manifestació, diversos
regidors de l’Ajuntament de Barcelona reben a les seus dels Districtes
barcelonins a la Marxa per la Independència, Xavier Trias es nega reiteradament a donar suport a la proposta d’ERC
per tal que Barcelona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència, i els caps de setmana els líder de
Convergència (no d’Unió) parlen de plena sobirania, caminar cap a l’estat
propi, sobiranització, plena discrecionalitat sobre el nostre
destí com a nació, plenitud nacional, dret a decidir,
sobiranisme, camí a la llibertat, transició nacional, assoliment d'un
horitzó de llibertat i d'autogovern, marxar d’un port que altrament ens hauria
digerit, actuar amb actitud d’independència...
Si
Convergència realment defensa la sobirania i si ICV creu realment en un federalisme (primer cal ser independents per després
decidir bilateralment si ens volem federar amb algú) perquè no donen suport al lema de l’ANC i s’uneixen al clam del poble
de Catalunya per assolir la plena llibertat nacional? Aquest suport tipus «sí, però no, tot i que» fan pudor a
partidisme, a electoralisme, a oportunisme, i només afebleixen i aigualeixen el
missatge que la societat civil, any rere any, expressem cada 11 de setembre.
La
llibertat de Catalunya només arribarà de la mà d’ERC, però caldrà el suport i l’acompanyament de
Convergència i tant de bo que ICV també s’hi apunti. És en aquest context que la proposta de l’Oriol Junqueras a CiU i
ICV de fer una llista conjunta de cara a les properes eleccions per proclamar
la independència esdevé clau,
però malauradament el partidisme, l’oportunisme i el tactisme d’alguns sembla
que no la farà possible. CiU i ICV amb
la seva actitud donen l’esquena al país. Esperem que els ciutadans, a les
properes eleccions, actuïn en conseqüència. Mentre, ERC continuarà sola, al
costat de la societat i les entitats, clamant amb una sola veu: IN – INDE – INDEPENDÈNCIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada