Un full de ruta per la Capital de la República Catalana

CiU ha presentat aquesta setmana la seva proposta de Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2012-2015, la seva proposta de full de ruta per l’Ajuntament aquest mandat. S’inicien doncs les negociacions per tal de definir quines han de ser les línies bàsiques de la política municipal a Barcelona, per determinar cap a on volem portar la ciutat.

Amb les dades de l’enquesta publicada pel Periódico a la mà, CiU té diverses opcions:

Pactar el full de ruta amb els que han governat la ciutat els darrers 32 anys, un PSC (cada vegada més PSOE) al que totes les enquestes auguren un enfonsament electoral.

Pactar el PAM amb el PP, el grup espanyolista amb qui ja han pactat els pressupostos i el Pla Econòmic Financer de l’Ajuntament, establint unes polítiques econòmiques «merkelitzants», prioritzant tenir superàvit per sobre de la inversió i la despesa en atenció a les persones i en polítiques d’ocupació.

Pactar amb l’esquerra catalana (la independentista i la catalanista), ICV-EUiA i ERC, que són els únics que les enquestes preveuen que millorin els seus resultats electorals, per traçar la ruta per fer de Barcelona una Capital d’Estat.

Els independentistes de l’Ajuntament de Barcelona plantegem una negociació basada en definir mesures per (1) reforçar la capitalitat de Barcelona, (2) aprofundir en la democràcia participativa, i donar veu a la ciutadania en la vida política i en els afers municipals, (3) assegurar una atenció de qualitat a les persones i (4) estimular l’economia productiva, l’emprenedoria, el coneixement i el talent, que ens han de fer sortir de la crisi i crear nous llocs de treball.

Cal reforçar la marca Barcelona, cal reforçar la capitalitat de la nostra ciutat. Reforçar la capitalitat implica defensar la Llengua i la Cultura catalanes, promoure les Seleccions Esportives catalanes, estimular la promoció econòmica internacional de Barcelona (Consolats de Mar), reforçar les estructures de capital (serveis jurídics i d’inspecció) enfront d’estructures polítiques sense responsabilitat,... però també avançar cap a la sostenibilitat entesa en el sentit ampli (sostenibilitat econòmica, de mobilitat, del turisme,...).

L’atenció a les persones, i més en un context de crisi severíssima com el que estem patint, ha de ser la prioritat de l’actuació municipal. L’atenció a les persones que estan a l’atur (actualment més de 100.000 a la nostra ciutat), vetllar per a que aquestes persones es mantinguin actives, amb bona salut i ben formades és primordial.

Crear llocs de treball ha de ser l’eix vertebrador de la política municipal. En aquest context, el suport a Barcelona Activa, les incubadores d’empreses, la formació, el suport a la internacionalització de la nostra economia i les nostres empreses,... esdevenen claus i estratègiques per a la nostra ciutat.

Ha arribat l’hora de revisar seriosament la participació ciutadana en la vida política municipal, per transparència, per proximitat, per responsabilitat, per rigor. Cal estimular la participació veïnal de forma seriosa, essent crítics amb el que s’ha estat fent fins ara. Cal posar en crisi els mecanismes i òrgans participatius actuals (més informatius que participatius).

S’han d’acabar aquelles audiències públiques que recorden més els greuges medievals al senyor feudal que no òrgans de participació del s. XXI. Els Consells de Barri han de ser espais útils per als veïns i veïnes. Cal reforçar els Consells Sectorials i les Comissions Consultives de districte, fer-ne publicitat i convidar entitats i persones a participar-hi de manera activa. Han de ser comissions i consells participatius i no merament informatius. Aquests consells haurien de ser propositius, haurien de poder presentar iniciatives als Plenaris dels Districtes. Caldrà abordar la figura del Conseller de Barri, la seva elecció i la seva vinculació al Consell de Barri.

Cal estimular la participació dels Consells Sectorials, dels Consells Ciutadans i del Consell de Ciutat, i donar-los la veu en l’impuls i control de l’acció del govern municipal, cal implicar les entitats i associacions de la ciutat i motivar la seva participació en la vida política municipal. Per això estem treballant en la reforma del Reglament Orgànic Municipal, les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana.

Tan sols ens en sortirem si som capaços de definir unes prioritats clares, assegurant l’estat del benestar, reforçant la capitalitat i la catalanitat de Barcelona, estimulant la petita i mitjana empresa, l’emprenedoria que tant ens caracteritza, un desenvolupament econòmic sostenible, buscant la complicitat i la coresponsabilitat dels ciutadans i les entitats.

A Barcelona hi ha una majoria catalanista suficient per avançar en aquesta línia. I doncs, alcalde Trias, avancem?