L’expressió «cornut i pagar el veure» (no el beure)
prové de la possibilitat que tenien certs cornuts de poder pagar per
veure/comprovar que els estaven enganyant. «Cornut
i pagar el veure» descriu perfectament l’actitud del govern català enfront
de l’ofensiva sistemàtica i premeditada del PP en contra dels interessos dels
catalans, en contra del nostre autogovern, de la nostra cultura i de la nostra
llengua; paguem per continuar mirant, des de la barrera, com ens espolien socialment
i fiscalment.
Divendres rere
divendres l’estat espanyol va desmuntant l’estat autonòmic, envaint o eliminant
competències transferides i sotmetent a l’asfixia econòmica als catalans i
catalanes i les nostres administracions; llei d’estabilitat pressupostària, reforma
laboral, retallades (ajustos que diuen ells) en sanitat, educació, beques
universitàries, ajuntaments,... i l'últim divendres, la gestió de les conques
dels rius.
I mentre, el govern
català de CiU, amb el suport constant del PP, fa de «cornut i pagar el veure».
L’exultant
presidenta reelecta del Partit Popular (de Catalunya?) Alícia Sánchez-Camacho
afirmava aquests dies que no acceptarà «de
cap de les maneres una Hisenda pròpia que suposi una insubmissió fiscal a
l'Agència Tributària». Alicia Sánchez-Camacho, ha presentat el seu partit
com «l'alternativa al separatisme»;
efectivament, davant la indefinició de CiU, la desaparició del PSC i l’estancament
en el comunisme clàssic i conservador d’ICV, a
Catalunya o bé governaran els unionistes conservadors o bé governarem els
independentistes progressistes.
Amb una cosa estic
completament d’acord amb Alícia Sánchez-Camacho: Catalunya està en una «cruïlla històrica» que, per ella, pot
ser o bé «una oportunitat» o bé una «ruptura». Jo crec que l’oportunitat és
precisament la ruptura.
President Mas, no
hi ha Pla B. Només hi ha un pla possible, que comporta la confrontació amb
l’estat. El Pla, el viatge cap a Ítaca, és la Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada