L’Ajuntament de Barcelona és una de les administracions públiques
més sanejades de l’Estat. L'agència de qualificació Standard and Poor's establia fa
poc que Barcelona mantindria una qualificació AA si no fos valorada sota el
marc de l'Estat Espanyol.
En aquest context, el líder dels independentistes a l’Ajuntament
de Barcelona, Jordi Portabella, va proposar al darrer Consell Plenari que
s’incrementin les aportacions del consistori a les polítiques d’ocupació,
serveis socials i educació, per pal·liar els efectes de les retallades que
estem patint. Malauradament el bloc conservador merkelitzant format per
CiU, el PSC i el PP no ho ha permès, i el 2012 l’Ajuntament de Barcelona
continuarà l’estela de retallades/amputacions a l’estat del benestar aplicades
per la Generalitat i l’Estat, i tancarà l’any amb un superàvit previst de 38M€.
Alguns exemples d’«austeritat barcelonina»: la retallada d’un 5%
del sou a tot el personal docent municipal, l’augment de les ràtios a les
escoles bressol municipals i la retallada dels equips de suport, la
limitació del nombre d’efectius de la Guàrdia Urbana i Bombers, els
museus i els equipaments culturals amb un finançament de mínims, un nombre
insuficient d’equips bàsics de serveis socials, un pressupost per a l’estímul
de l’ocupació sota mínims, fins qüestionant la viabilitat de Barcelona
Activa... I cal afegir-hi la tercera onada de retallades del Govern de
la Generalitat (1.500M€), mentre Mariano Rajoy es gasta
23.500M€ que retalla en sanitat, educació i serveis socials a rescatar el banc
dels seus amics.
La revisió del Pla Econòmic - Financer de l’Ajuntament de
Barcelona aprovada divendres passar per CiU-PP-PSC permetrà un increment
de l’estalvi brut de 189M€ per al 2012; el govern de CiU, amb el
suport de PP i PSC, ha decidit destinar aquests milions a incrementar
la inversió (118M€) i acabar l’any 2012 amb superàvit
(38M€), mantenint el deute de l’Ajuntament en 1.165M€.
Per altra banda tenim 113.402 persones aturades a
Barcelona, un 4,8% més que el 2011. La crisi està colpejant
durament les persones, també a Barcelona. En aquest context, presentar una
situació de superàvit de 38M€ per el 2012 no és encertat. Cal donar
un missatge positiu als mercats i inversors (és vital fer-ho i negar-ho és no
tocar de peus a terra) però també cal donar un missatge
d’esperança a la gent que està patint un missatge que les coses poden
ser diferents i que ens en sortirem.
Cal fer compatible l’austeritat amb l’estímul a l’economia i les
polítiques socials. Nosaltres
som seriosos i no volem fer demagògia. Si bé admetem que fer un esforç
d’austeritat pressupostària és desitjable, no es pot oblidar que l’austeritat
té una incidència directa sobre la creació de dèficit. La política
d’austeritat retroalimenta el dèficit. Cal trobar l’equilibri entre l’estalvi i
l’estímul.
Barcelona ha de liderar el país en la sortida de la crisi, però no
ho farà amb les polítiques d’austeritat defensades per CiU, PP i PSC. Cal
estimular el creixement, i l’Ajuntament de Barcelona té unes finances que li
permeten fer-ho. I doncs, a què esperem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada