La proposta de CiU de rescatar els peatges de Madrid, encara que
impliqui allargar les concessions de les autopistes catalanes, ha estat la gota
que ha fet vessar el got de la paciència dels catalans. Ja n’hi ha prou! No
volem pagar més a Espanya!
Segons l’anuari dels
silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per
peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples
a continuació:
TRAM
|
COST CONSTRUCCIÓ
|
INGRESSOS ESTIMATS
|
Montgat-Mataró
|
21
M€
|
682,2
M€
|
Mataró-Palafolls
|
285,5
M€
|
363,3
M€
|
Barcelona-Montmeló
|
19,9
M€
|
535,4
M€
|
Granollers-La
Jonquera
|
68,5
M€
|
3.033,7
M€
|
Molins de
Rei-Martorell
|
14,6
M€
|
1.168,7
M€
|
Martorell-Tarragona
|
42,2
M€
|
2.170,3
M€
|
És insultant que malgrat haver pagat amb escreix les
autopistes catalanes, construïdes a proposta de Pujol (pare) per mirar de
compensar la manca d’inversió estatal en infraestructures (us sona?), els
catalans haguem de continuar pagant per
compensar les autopistes de Madrid que ningú utilitza (ja que tenen unes
autovies estupendes que fan el mateix recorregut).
Però negar-nos a pagar els peatges és només una
acció que vol anar molt més enllà. Estem farts del tracte injust que ens
dispesa un estat que ens roba 16.500M€ any rere any, que no inverteix en
infraestructures vitals per la reactivació econòmica (corredor mediterrani,
connexió amb tren del port, rodalies, autovies,...) mentre va construint AVE
deficitaris a la resta de l’estat.
Un estat
que s’atribueix un esforç que no fa, presentant una reducció de les transferències a altres
administracions (comunitats autònomes i ajuntaments) com un sacrifici del
govern central! Tot
aquest esforç «d’ajustament» no es
tradueix en reducció de la despesa de l’estat sinó
en traslladar el sacrifici als altres: als ciutadans i altres administracions.
Els d’ERC volem la independència de
Catalunya, i no ens
conformarem amb menys. Com diu
Oriol Junqueras, mentre no comptem amb
una majoria suficient per fer el pas definitiu, cal «garantir que la clau de la caixa dels
impostos estigui en mans dels ciutadans de Catalunya, i això no passa per cap
pacte amb el govern espanyol, sinó per aconseguir, com a mínim, la
independència fiscal a través del concert econòmic». Pretendre arribar a un pacte amb el
govern del PP per assolir el concert econòmic és una ingenuïtat.
Qualsevol pacte amb l’estat acaba
sense complir-se, com la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya, que determina les inversions en infraestructures al nostre país,
que és Llei Orgànica, i que el govern del PP ja ha dit que no pensa complir.
El govern de la
Generalitat de Catalunya ha de reaccionar i trencar el seu pacte de govern amb
el PP. Cal reforçar l'Agència Tributària de Catalunya per facilitar que els
ciutadans que es declarin fiscalment insubmisos amb l'Estat puguin pagar els
impostos només a la Generalitat.
Estem a punt d’iniciar
el camí de no retorn, que ens durà cap a la independència del nostre país. Però
cal que siguem molts els que caminem. Fem el camí junts?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada