Aquest
cap de setmana convergència ha celebrat el seu congrés, en el que presumptament
han fet un pas més cap a l’independentisme. I dic presumptament, perquè enlloc de la ponència que han
aprovat es parla d’independència, un concepte senzill, planer,
inconfusible.
CDC ha fet gala altra vegada dels seus eufemismes, de
l’estratègia del «tot i que» han parlat de plena sobirania, caminar cap a
l’estat propi, sobiranització, plena discrecionalitat sobre el
nostre destí com a nació,
plenitud nacional, dret a decidir, sobiranisme, camí a la llibertat, transició
nacional, assoliment d'un
horitzó de llibertat i d'autogovern, marxar d’un port que altrament ens
hauria digerit, actuar amb
actitud d’independència...
El President Mas afirmava: «no volem molestar, no
volem empipar, volem estructures d’estat. Volem construir la nostra hisenda
pròpia».
En un moment en que, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 45,4% dels catalans votaria a favor
de la independència si demà es celebrés un referèndum (un 2,5% més que el
juliol de 2011), el doble dels partidaris del no, que serien un 24,7%, i per
tant, sense comptar l'abstenció, el sí aconseguiria un 59,6% de suport dels
votants i el no, el 32,4%, no
puc admetre que un partit en que el 71% dels delegats assistents al seu congrés
es declaren obertament independentistes, es dediqui a marejar la perdiu.
Ja n’hi ha prou de declarar-se defensor de la plena sobirania i pactar
amb el PP els pressupostos del
país.
Ja n’hi ha prou de voler un horitzó de llibertat i donar
la vicepresidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a un amic
d’Aznar.
Ja n’hi ha prou de omplir-se la boca de caminar cap a un estat propi i governar
del bracet amb aquells que han liquidat el nostre estatut al Tribunal Constitucional,.
Ja n’hi ha prou de parlar de transició nacional, mentre es dóna el control de les polítiques
culturals de la Diputació de Barcelona a aquells que reneguen de la nostra
llengua i el nostre model
educatiu.
«Que no nos embauquen», que diu aquell. Ni CDC és
independentista, ni camina cap a l’horitzó nacional de plena llibertat ni res
de res! CiU continua ancorada
en el peix al cove, i així
ens va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada