CiU i PSC-PSOE han oblidat el 10-J. Catalunya, no.

Mentre Artur Mas i Duran i Lleida fan de claca a Rajoy, ballant al ritme que els imposa el PP a Catalunya, l’Alcalde Trias capitaneja Barcelona amb proclames vagues, poc concretes, demostrant una vegada més que l'ambició nacional i de ciutat de CiU és gairebé idèntica a la del PSC-PSOE, és a dir, nul·la. Mas, Duran i Lleida i Trias s’omplen la boca dient que demanaran, que instaran, que exigiran,... obrint un ventall ampli de demandes per després poder dir que els n’han concedit un parell o ni això. Aquests són els mantres comunicatius del «peix al cove», una estratègia que va tenir els seus èxits al segle passat, però que ja no té marge de rendiment polític al segle XXI, des de que Espanya va finiquitar la «descentralització» de l'Estat amb la sentència del TC sobre l'Estatut. El «peix al cove» s'ha transformat en «res al cove».

Mentrestant, el PSC-PSOE segueix amb la seva escenificació, fent veure que es renova, però mantenint a Jordi Hereu i Carles Martí al capdavant del PSC a Barcelona. Un PSC que malauradament es confon amb el PSOE, fent de sucursal a Catalunya del partit de Rubalcaba, i que mostra la seva submissió i el seu provincianisme oposant-se al concert econòmic: que els catalans recaptem i gestionem els nostres recursos econòmics; una eina imprescindible per combatre la crisi i poder garantir l'Estat del Benestar. Els socialistes s'hi oposen perquè diuen que és insolidari... La solidaritat és un acte voluntari. I amb el concert econòmic, Catalunya podria seguir sent solidària amb altres territoris de l'Estat o directament d'Europa, però podent escollir quina quota de solidaritat aportem, sense imposicions i sense empobrir Catalunya i els seus ciutadans. El que és curiós és que el PSC-PSOE no troba insolidari que El País Basc i Navarra tingui concert econòmic.

El 10-J del 2010 Catalunya va protagonitzar una manifestació històrica amb un clam ben clar a la classe política: fer respectar Catalunya. I per fer-la respectar ja és hora que ens plantem. Els Catalans no hem de pidolar res a ningú. Ens cal un lideratge que transmeti orgull de país, que vertebri un projecte polític i una estratègia concreta. I a ERC tenim ganes d’empènyer, com hem fet sempre, cap a l'autoestima i la fortalesa nacional. 

A ERC tenim projecte de país: lliure nacionalment i just socialment. Un país que surt de la crisi facilitant la contractació, no l’acomiadament. Un país que dóna solucions als prop de 800.000 aturats (110.000 a Barcelona). Un país que millora els seus ingressos per evitar retallar les seves despeses.

Mentre CiU maregi la perdiu fent servir eufemismes com «pacte fiscal» o «transició nacional» sense aconseguir ni menys atur ni més avenç nacional... des d'ERC els recordarem que si Catalunya recaptés tots els seus impostos, no caldria fer retallades i tindríem la meitat d'atur (com El País Basc i Navarra).

Mentre el PSC sigui un partit dependent del PSOE i rebutgi el concert econòmic, no ens creurem les seves solucions per preservar el benestar social dels catalans. Un partit no es pot definir com a progressista i rebutjar el concert econòmic, la solució més ràpida per mantenir l'Estat del Benestar a Catalunya.

Mentre CiU i PSC segueixin posant aigua al vi a les ambicions nacionals i socials de Catalunya, des d'ERC treballarem fermament per la construcció d'una alternativa de govern progressista i sobiranista amb vocació de majoria. Perquè defensar Catalunya és defensar el benestar social.