On està l'esquerra catalana?

Fa pocs dies un destacat polític català es preguntava on és l’esquerra catalana, «l’esquerra de debò, que vol fer política d’una punyetera vegada, ser majoria i governar aquest país per fer els passos que cada cop són més inevitables i més reclamats». La «pèrdua de centralitat, la imatge de partit perdut, desorientat, perdedor i dependent de Madrid» del PSC, i el lamentable espectacle de retrets i contradiccions envers el concert econòmic protagonitzat per les seves primeres figures (Maragall, Chacón, Navarro, Geli,...) l’invaliden per esdevenir un referent per l’espai sociològic majoritari del nostre país, el centre esquerra nacionalista.

La «solidaritat  econòmica» que defensen els socialistes i que no permet un bon finançament de la sanitat, de la cultura, de l’educació, dels serveis socials, de la dependència, és una presa de pèl, i no permet avançar cap a la justícia social. Rebutjar la sobirania fiscal és rebutjar el benestar social.

A Catalunya tenim del centre cap a la dreta unes sigles nacionals de referència, CiU, i del centre cap a l’esquerra unes altres sigles que defensen la llibertat nacional i la justícia social, ERC, el partit independentista amb vocació de majories i cultura de govern.

Després de la renovació fallida del PSOE en el seu 38è Congrés, i del recanvi de Montilla per Navarro al capdavant del PSC, aquelles persones amb sensibilitat nacional del PSC estan orfes de projecte en el sí del partit.

És per això que crec que els Geli, els Maragall, els Tura haurien de plantar-se enfront l’espanyolització irremeiable del partit socialista, i fer el pas per treballar per millorar les condicions de vida de la ciutadania i per oferir oportunitats de construir-se un projecte de vida digne i amb futur.

En definitiva, els convido a treballar per la construcció d'un Estat propi, i si ho volen, ho poden fer des del partit de Macià i Companys, des del partit que treballa cada dia, des dels municipis i des del parlament, per assolir la llibertat nacional i el sobiranisme econòmic, doncs és el camí per tal d’assegurar el benestar dels catalans.